En profunditat

El Moianès i la Caça: Caçadors,"Escopetaires" i Gestió

Gestionar el territori cinegèticament no comporta esgotar la fauna cinegètica i la eliminació de certs depredadors naturals, en una temporada de caça, els quals se'ls considera nocius per aquesta, a canvi d'una repoblació anàrquica d'espècies. El medi natural per si sol, si es deixa, es prou eficaç per regenerar i mantenir l'equilibri. N'obsta'n la extinció en el territori de depredadors naturals, el excés, la irracionalitat i la mala o nul·la  gestió per part del Home  fan que , per exemple, algunes espècies com el Senglar en l'actualitat i en un futur els reintroduits Cabirols, siguin espècies a ser controlades amb finalitats sostenibles per que no constitueixin una superpoblació que desequilibri el medi. També cal tenir en compte la proliferació de gossos  i  gats domèstics assilvestrats els quals constitueixen uns depredadors artificials molt mes eficaços i nocius que els naturals i que malmeten i desequilibren el medi i de forma indirecte una despesa econòmica considerable al mateix temps que criminalitzen als petits depredadors naturals, la eliminació de la fauna cinegètica..

La caça també ha sofert el fenomen de la globalització, es a dir, la mou els diners, la política , el snobisme i el consumisme.  La proba es que al estat espanyol la caça genera mes de 5.000 milions d’euros i dona treball a mes de 40.000 persones. Des de  els hotels , els acotats, els criadors de gossos, vehicles, armes, municions, accessoris i les granges de la cria de especies cinegètiques. Es calcula que 2 milions d’espanyols obtenen beneficis. A les hores considero que el consumisme i els diners es peguen  bufetades amb l'ecologia i el conservadorisme.

 

Els meus amics caçadors del Moianès em diuen que lo millor del dia de la cacera es l'hora del esmorzar. Vist el panorama, no en dubto. Però em pregunto i segur que mes d’un cop també  ho heu fet,  ¿Per què els homes tenim instints caçadors o per què n’hi han que gaudeixen i es diverteixen caçant o matant animals?
Tal com les investigacions científiques ens han anat demostrant sembla ser que l,Home, com veurem mes endavant,  en els seus orígens com a tal, es va transformar en expert caçador per poder menjar i subsistir
Com estudiós de la natura i del comportament humà em continuo preguntant ¿Per què ara que tenim els filets a la taula o  al frigorífic, hi han persones que senten verdader plaer al anar a caçar?
Arribo a la conclusió  que de la mateixa manera que,  uns mes que d’altres, tenim el pit, la esquena i el cul pelut per causa del genoma del Home caçador prehistòric, com els que poblaven les Toixoneres o a les coves del Toll al Moianès fa mes de 50.000 anys, dons també ara, uns mes que d’altres, els afeccionats o obsessionats amb la caça, deuen arrossegar el genoma d’aquells homínids caçadors que caçaven per menjar i que  quan s’obra la veda,  els desperta el instint d'assetjament i la captura de qualsevol peça que es mou per el camp. No podem oblidar que per molts , sobre tot els nascuts als medis rurals, es la tradició dels seus antecessors i per que ho han viscut tota la seva vida.Incloc a aquells que no tenen ni idea i van a caçar amb corbata per esnobisme per raons socials, polítiques, per "fardar", per sortir a la foto. Per desgracia son els que posen molta pasta en aquest cercle i els importa un nap la mare natura i el instint caçador, son els que mes maten
El caçador autèntic tradicional, aquell que persegueix, cerca i caça a un animal salvatge, emprant medis proporcionats i eficaços amb la única finalitat de competir amb la presa , aquell tipus de caça que diuen es cultura i es art i que forma part del costumari popular , està en crisi. Es mes,  està condemnada a desaparèixer i es que l’afició a la caça també s’ha globalitzat i s’ha transformat en una màquina del consumisme. Els experts  li diuen " L'Industria Cinegètica" i el que fins ara era per els verdaders afeccionats la recerca de la peça en el seu medi natural, avui es una granja / escorxador al aire lliure a on hi han perdius, conills i altres espècies a dojo, criats de un mode i un medi artificial, els quals el seu instint de la supervivència està atrofiat per que no tenen temps de desenvolupar-lo i a on el que importa es fer la gran matança per que el "client caçador" s’embagui content de cervell i escurat de butxaca.
Es tan fort aquet lligam que ara que no es necessari caçar per menjar, el genoma de la cobdícia que també està mes desenvolupat a uns mes que a d’altres, ha fet que lo que abans era una necessitat per subsistir avui, per alguns, es un negoci que mou milions de diners i s’ha transformat en una activitat de caire social.
Això ha creat molts detractors i molta polèmica. Diuen els interessats que la caça es necessària per "Controlar la Biodiversitat". Jo no ho veig tan clar, no es el mateix la gestió de la fauna i la caça selectiva de un territori amb finalitats sostenibles  que en finalitats crematístiques, per que una cosa es el manteniment i l’altre es el extermini.    La ecologia es el equilibri de la natura , mentre que la demagògia es la ecologia dels interessos. Es per això que algunes opinions justificatives particularment no m’interessen, crec que son mes efectives las solucions i las formes.
 
Present i la Realitat

Un de cada cinc caçadors catalans ha penjat l’escopeta en els últims nou anys. Cal remarcar, segons la Memòria  del any 2006 del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ,  solament de la temporada del 2002 al 2005, hi ha una reducció del 15%

El envelliment dels afeccionats, ja que la mitjana de edat dels caçadors catalans  es de 59 anys,  i la poca motivació a la caça per  part del jovent es, entre d’altres, una de les causes . Avui el jovent esta desencisat per seguir las costums dels adults i prefereix divertir-se amb altres activitats lúdiques per que s’ha tornat mes urbá i ho te mes a l’abast .

El cost de les llicencies,  de les matrícules de les àrees privades de caça, de les assegurances, el cost de las repoblacions forçoses, els exàmens psicotècnics i el enduriment de la responsabilitat civil  son altres factors que fa que molts pengin la escopeta,

També ha influenciat la dràstica disminució, en pocs anys,  de  les especies autòctones considerades  cinegètiques per excel·lència  com la perdiu roja i el conill. La disminució i desequilibri dels hàbitats naturals, les gestions cinegètiques desencertades de molts territoris  (mes escopetes sense pauta que caça), la contaminació i algunes malalties víriques, han causat una tremenda pressió i un desequilibri brutal fen-les pràcticament desaparèixer de la comarca.

El increment de la demografia urbana en detriment de la rural, que es a on està mes arrelada la caça, ha influenciat molt en la forma de practicar-la , augmentant a favor dels afeccionats caçadors urbans amb  alt poder adquisitiu, associada a la alta aristocràcia transformant-se en un acta social ostentador a on tot si val.  Avui solament es viable els grans acotats privats i socials els quals es repoblen amb especies nascudes en granges i es caça pràcticament tot el any.

Per un altre banda els actuals mitjans visuals de comunicació  amb la informació i els reportatges sensacionals sobre la natura; el millor coneixement i la divulgació científica del com, quan i per que de la vida a la terra, l’ensenyança a les escoles, les activitats reivindicatives o lúdiques dels col·lectius ecologistes i naturalistes, han contribuït  sobre la importància de conservar la biodiversitat, el respecte a la natura i els drets dels animals. Tot, dons,  ha set fonamental per augmentar la conscienciació a part de la majoria de la opinió publica,  que rebutja i considera a la caça com una pràctica ancestral, que no te res a veure amb la supervivència i  es considerada una pràctica de matar animals per divertir-se fomentant la mala premsa  cap els caçadors. La gran majoria dels joves que els hi agrada las activitats en el camp senten verdadera animadversió per la caça i molts  deriven el seu idealisme per el ecologisme en el que alguns es tornen activistes radicals defensors de la conservació de la fauna i el medi ambiental. La caça dons s’ha tornat un motiu de enfrontaments i discussions entre la evolució de la civilització, el canvi de la cultura, els sentiments i els drets per els animals, la necessitat per viure,  la tradició,  la ciència, la ignorància i per acabar-ho de rematar la barreja amb els interessos creats i els diners.

Una mica d'història

Si ens remuntem entre 40.000 i 100.000 anys de la pròpia comarca. es a dir a la era de la Prehistòria del Moianès - Paleolític Mitja -. La Cova de les Toixoneres  i els  dolmens que hi han escampats per tot el territori, son evidencies de que en aquella època hi havia presencia humana. Eren homínids  Neandertal, uns experts caçadors que caçaven per necessitat vital.

Segons els científics es creu que els originaris homínids provenien d’Àfrica i es van tornar caçadors per que la sequera del territori era causa de la manca d'arrels i tubèrculs en que bàsicament s’alimentaven. Afegint a la dieta la carn dels animals que caçaven es van adaptar a un règim omnívor que encara perdura als nostres dies. Coincideix en la habilitat que van anar adquirint en construir armes llançadores, las quals també las feien servir per defensar-se dels seus depredadors, dons el Home era caçador però al mateix temps era també una presa .

 La necessitat de caçar  va originar que es tornessin nòmades per anar a la recerca dels animals i sembla ser que es un dels motius per el quals anant viatjant s’escampessin per  el mon i de entre els seus racons, al Moianès. Al establir-se en zones mes fredes i la descoberta del foc va fer que s’establissin de forma fixa en refugis i llocs mes segurs i va ser el origen del sedentarisme, el cultiu de certs vegetals i fruits, la domesticació d’alguns animals salvatges i la defensa del territori. Es a dir van néixer els pobles, la agricultura, la ramaderia i el establiment de les  fronteres. Segons escriu Jared Diamond - autor estadounidenç de literatura científica, biòleg, evolucionista, fisiòleg i biogeograf -  " El pitjor error del Home va ser passar de caçador nòmada a sedentari pagès, dons va ser el origen de les guerres i lluites per les fronteres d’un territori".

No entraré a fer un relat exhaustiu de la evolució i desenvolupament de la  afecció o necessitat de la caça per part de la humanitat, però si que pretenc refrescar la memòria que el origen de la caça va ser  per subsistència, que després durant el progrés de la civilització, en la que també es desenvoluparia la degradació, el que per uns el anar a caçar era per poder menjar, per altres, que tenien la panxa plena, era un plaer.

A la Època Medieval i a la era de la Edat Moderna, apart de omplir moltes panxes i el rebost,  la caça constituïa un acte social de rang de llinatge en la que s’aprofitava per partir-se el regne o el comptat, tancar grans negocis especulatius, la conveniència o no de organitzar una guerra en un determinat regne veí  o per posar-li las banyes al col·lega de torn per que tenia una senyora que estava estupenda i era de un fàcil devaneix sol·licitant a sota de qualsevol matoll . Això si, els conills, els cérvols, els senglars, els cabirols, les perdius, els faisans i tot el que es movia en el territori era del rei, el senyor o el pagerol ric de torn i solament ells ho podien caçar. Si a un desgraciat súbdit l’enxampaven caçant  encara que fos per la necessitat de menjar li tallaven el coll. I els hi puc assegurar que en aquella època la fauna cinegètica i la biodiversitat no estaven en crisis ni a punt de extingir-se com en la actualitat. De fet i sense anar mes lluny, en el nostre país, la guerra civil o la pobresa de la postguerra, per molts dels nostres pares i avis, la caça  era un dels medis de la supervivència dons era necessària  per menjar o comerciar que molts cops es feia de manera furtiva , mentre els senyorets amb tota la  colla practicaven "el ojeo i la monteria". Avui no ha canviat mol, o es paga o t’engarjolen.

Conservacionistes i caçadors . Un enfrontament complicat

Amb coneixement de causa per què  tota la meva vida ha estat vinculada amb pagesos, caçadors, pastors, ecologistes i radicals, em toca fer d’abocat del diable,  considero que hi ha bastant demagògia en tot plegat però son vostès els que em llegeixen que han de treure les seves conclusions i prendre partit.

Mentre uns diuen que els caçadors son amants de la natura., els altres no entenen  ni els hi entra al cap  que algú que estimi una cosa li foti un tret  (Deu ser com la violència de genero o un crim passional). Els mes radicals no els convenç gens que els caçadors argumentin sobre l’ecologia, l’amor a la natura, les tradicions  i demés justificacions. Consideren que els hi agrada matar i prou.

Per un altra part,  els caçadors,no tots...pocs però, voldrien el camp pla, tots acotats, ple de carreteres, ben farcit de conills i perdius  com una granja a cel obert i sense depredadors (res d’àligues, guineus, mosteles, teixons, llops, linx..res de totes aquetes bestioles que fan "nosa") això en puc donar fe, per que en conec uns quans que pensen així. Son unes idees que es peguen de bufetades amb el ecologisme racional i ben entès a on sense cap dubte hi caven tots.

Baix un punt de vista consensual i comprensiu podríem entendre, com he dit en el pròleg,  que el caçador autèntic es aquell que persegueix, cerca i llogre caçar a un animal salvatge, emprant medis proporcionats i eficaços amb la única finalitat de competir amb la probable presa que es pretén caçar. A la practica, i això ho veiem quan s’aixeca la veda, els caçadors envaeixen els camps amb vehicles tot terreny, una bona colla de gossos i fusells de repetició amb mires telescòpiques i varies dotzenes de municions.  

Els caçadors argumenten,  que els espais dedicats tradicionalment a la caça han set els que millor s’han conservat. Hi han accepcions que NO confirmen la regla. 

Sense volgué senyalar a ningú, dons  consta que hi ha de tot, però hi han evidencies com las de las fotografies que no diuen res a favor i tot va a para dins al mateix sac.  Deixalles i cartutxos escampats en un radi de cinc metres per el  sol del bosc els quals apart de ser un espectacle deplorable, tardaran desenes d’anys en reciclar-se de forma natural. Son de uns caçadors en un lloc del Moianès després de un esmorzar  No es això companys!!. Això compromet a l’afecció, als bons caçadors i a  tots. No es la millor manera de estimar, respectar la natura i a la nostra terra el Moianès. No diu res a favor davant de la opinió pública que  pressiona i  rebutja.

Es diu que la pràctica de la caça es una costum i peculiaritat dels pobles de Espanya i forma part de la seva tradició i cultura. La opinió publica també diu que en temps dels romans els cristians anaven als lleons

Els caçadors argumenten, entre altres raons:

  • Que els espais dedicats tradicionalment a la caça han set els que millor s'han conservat. Hi han escepcións que NO confirmen la regle.
  • Que les llicències de caça financen els programes de conservació.
  • Que la caça manté la fauna salvatge sense superpoblació.
  • Que gracies a la caça els ecosistemes funcionen per que controlen dinàmiques poblacionals de les especies i els depredadors.

En canvi els conservacionistes, entre altres, asseguren que

  • Que els mateixos caçadors la han fomentat eliminant als súper depredadors ( Ham mort llops, grans rapinyaires, linx, guineus....etc)
  • Que han continuat aplicant el mateix esforç de caça quan han aparegut malalties víriques (pneumònies i mixomatosis)   provocant una disminució alarmant d'efectius.
  • Que es fan repoblacions per pal·liar aquestes deficiències que en la majoria no estan ben gestionades i amb espècies mal adaptades a l'entorn las quals no son autòctones com el cas del conill americà, del mufló i el faisà que es originari de la India.
  • Que hi ha molt diner públic que s'empren  amb subvencions a molts vedats de caça de terratinents mentre hi han necessitats bàsiques per la ciutadania molt mes necessàries  i urgents. Per altre banda hi han moltes associacions i fundacions naturalistes que recapten fons per determinats programes conservacionistes.

En definitiva que tot axó es presenta com un  panorama poc estimulant i amb moltes controvèrsies.

I ....... ARRIBAR LA GLOBALITZACIÓ

Mes que contrastes de parers, opinions, enfrontaments i discussions vicentines que no porten en lloc, hi ha que veure les realitats i trobar . Aquí l'Administració  hi te molt a dir.

L'entorn que afecte i condiciona especialment les circumstàncies de la vida de les persones o la societat en el seu conjunt, se entén com a MEDI AMBIENT. Compren el conjunt de valors naturals, socials, culturals existents en un lloc i en un moment determinat que influeix en la vida del esser humà actual i el de les generacions futures. Això compren els essers vius, els objectes, el aigua, el sol, el aire i les relacions vers amb ells, així com els elements tan intangibles com la cultura.

El mon globalment està patint un canvi radical  on per sobre de tot imperen els diners i el consumisme. Això ha comportat el que s'anomena FACTOR ANTROPOGÈNIC (Activitat humana) amb la emissió de milions de gasos tòxics a l'atmosfera, producte de la combustió i la producció industrial; la desforestació massiva de grans extensions de selves i boscos productors del gas vital l'Oxigen; així com el desplegament de substàncies  i residus tòxics  en els rius i els mars. Tot plegat  han incrementat el deteriorament del MEDI AMBIENT. Es ben cert que necessitem la industrialització però també es veritat que hi ha que adoptar mides preventives  per evitar el risc de la extinció de les espècies, principalment la humana de la qual la supervivència ha d'estar per sobre del interessos individuals i de grups. Tot i tenint en conte les moltes reunións, conferencies i acords que s'han celebrat a nivell internacional, regional i local, el problema de la contaminació ambiental i el seus efectes nocius segueix el seu curs destructiu.

Per entendre aquesta importància hi han diversos instruments legals nacionals, autonòmics i internacionals que comprometen als estats a protegir les àrees mes valuoses dels seus territoris. Cada contrada exigeix  per una banda la conservació dels recursos naturals  com les especies (FAUNA i FLORA), el ecosistema, el paisatge i per un altre els recursos etnològics com els elements arquitectònics, pràctiques tradicionals i altres elements culturals entre d’altres.  La designació i ampliació dels espais naturals protegits juguen un paper fonamental en la conservació del recursos esmentats. En principi al Moianès hi han sis zones classificades dins del Plan d'Espais de Interés Natural  (PEIN) actualment ampliada, que baix la meva opinió son insuficients si no hi ha una gestió, que actualment, es inexistent..

La caça també ha sofert el fenomen de la globalització, es a dir, la mou els diners i el consumisme. En determinades zones  rurals , que en teoria tindrien que ser las mes deprimides  per la també globalització de la agricultura, la caça s’ha transformat en una industria com a recurs econòmic. La proba es que al estat espanyol la caça genera mes de 5.000 milions d’euros i dona treball a mes de 40.000 persones. Des de  els hotels , els acotats, vehicles i les granges de la cria de especies cinegètiques, es calcula que 2 milions d’espanyols obtenen beneficis.

 

 

L'Estat espanyol es a l’actualitat un dels països europeus que dediquen mes terreny acotats per la pràctica de la caça - 76,6%- 
Segons dades del Ministeri d’agricultura el any 1997, Espanya disposava de 46 reserves de caça, 131 refugis i quasi 32.000 acotats repartits principalment al altiplà central  i el surt de la península.
Aquet nou turisme cinegètic ha contribuït a la modalitat de la "caça a la carta". Organitzar una jornada de caça pot costar a l'empresari d'una finca cinegètica uns quants milers de euros la qual es dissenya segons el gust , preferències i nivell econòmic del client.
El preu d'un dia de caça pot incloure un nombre determinat de captures, una o varies especies cinegètiques, transport, hotel de diferents categories, manutenció, inclòs el subministra de "cartutxos".
Per els caçadors amb  recursos molt elevats es dissenyen caceres de luxe. Una jornada de "ojeo" de la perdiu pot superar els 4.000 Euros mentre que una "montería" de cérvols i senglars arriba a superar els 8.000.
Un altre modalitat es la d’oferir accions als vedats locals als afeccionats assidus en regim d’arrendataris dels terrenys.
 
 

LA GESTIÓ CINEGÈTICA BEN ENTESA

Deia un vell i bon caçador  "LA CAÇA NO ES COM JUGAR AL MUS, ABANS QUE SABER CAÇAR HI HA QUE SABER DE CAÇA "

La majoria dels terrenys del Moianès, qualificats com a cinegètics , son de propietat local. S’intenta gestionar-les des de les mateixes entitats de caçadors i em consta, segons em diuen els meus amics caçadors, que molts cops amb veritables discussions vicentines per diferencies que, com deia al principi, no valen las opinions interessades i discussions , si no las solucions.

La extinció al Moianès de especies autòctones com les  perdius, conills o les guineus, per molt cinegètiques les unes i per molt possibles depredadores que siguin les altres , es carregar-se milers d’anys de la evolució d'unes especies  i de la biodiversitat pròpia de la comarca . No porta el mateix genoma d’adaptació una perdiu,un conill o una guineu evolucionades durant milers d’anys al Moianès que un altre de Burgos . Això es irreversible i no hem d’oblidar que s’ha destruït  par del  patrimoni natural de TOTS, des de els que cacen als que no ho fan.

Gestionar un terreny cinegètic amb base sostenible no es tracta de penjar ròtols indicatius o prohibitius, repoblar-lo d’espècies cada any , eliminar els suposats depredadors i anar a prem-ne el gallet els dijous o els cap de setmana fins que no en quedi cap . La pràctica de la repoblació mal gestionada es una forma de degradació i adulteració de la biodiversitat de la zona

Està científicament demostrat que la eliminació massiva de certs possibles depredadors per conservar la caça repoblada sigui  sinònim de protegir-la millor. Hi han depredadors anomenats oportunistes que tenen un procés natural y una organització social tan ben establerta que  contra mes se els persegueix mes sobreviuen. El error es haver eliminat també els depredadors d'ells.

El concepte del control dels depredadors es regeix per una lògica molt simple i de difícil contradir: " SI ELIMINEM LES BESTIOLES DEL TERRITORI, QUEDEN MES PESES PER PODER CAÇAR". Però las lleis en que es regeix la natura no es basa en sumar i restar.

Generalment els depredadors cacen las preses mes fàcils. Això compren individus malalts, vells, els debilitats o anèmics per una mala alimentació, els tarats psíquica o físicament, els de mals reflexes i els poc adaptats i poc rústics, Així dons la funció dels depredadors es la de controlar la propagació de malalties, augmentar la vitalitat i rusticitat de les  preses potencials las quals i en cas contrari una superpoblació pot malmetre la producció vegetal o animal en la que s’alimenta la pròpia espècie i d’altres.  S’ha demostrat que als llocs on hi han refugis naturals de vegetació en quantitat o volum proporcional al nombre adequat de individus d’una determinada espècie,  la incidència directa dels depredadors naturals sobre ella es molt mes petita.

 

Astors, falcons i coloms

El fenomen de la depredació es d'una gran complexitat. En ella no existeix ni beneficiats ni víctimes.  L'evolució d'uns i d'altres els ha configurat en determinades aptituds físiques i psíquiques i aquet procés natural  a traves de les seves interaccions ha donat lloc a l'aparició de destres caçadors i hàbils preses.

Llegeix més: Astors, falcons i coloms

Els coloms del carrer

Al no existir en prou feines un factor natural que  reguli   la seva expansió fa que en molts llocs la colonització d’aquets coloms es transformi em una verdadera plaga causant despeses econòmiques considerables a les granges, graners, desperfectes i brutícia als edificis a on nien i a on s’instal·len.

Llegeix més: Els coloms del carrer