Índex de l`article

L'Eduard Durany es el artìfic i director del programa "REINTRODUCCIÓ DEL FALCÓ A LA CIUTAT DE BARCELONA". El primer cop que ens varem relacionar l’Eduard i un servidor, va ser a través de la xarxa, en un fòrum específic d’ornitologia, en el qual varem tenir una mena de “rifi-rafe” a conseqüència d’uns contrastos de parers sobre si els falcons van desaparèixer a la ciutat de Barcelona per culpa de la pressió que en el seu temps van exercir las entitats de col·lectius d’afeccionats columbòfils i per un altra part es deia que la seva reintroducció a la Ciutat Comtal estava fonamentada per eliminar els coloms del carrer de la ciutat. Solament va quedar en una diferencia d’opinions i  a rel de tot això una cordial relació.

falco agullesPer el que es veu, tot ve a rel de que el últim falcó que quedava a la ciutat per el any setantacinc, el qual tenia el seu refugi i punt de guaita del seu territori de cacera a l'Església del Pi, va ser abatut per un afeccionat als coloms amb l’avenia i el emparament, tot s’ha de dir, de la llei d’aquella època en la que els falcons eren considerats “alimañas” i la evidencia de la seva caça era recompensada com si es tractes del trinca-me'n d’un bandit tal com es feia en temps passats.

Com que un servidor ha estat columbòfil durant cinquanta anys, , per lo tant en aquella època era membre del col·lectiu colombaire,  em vaig sentir una mica  al·ludit , tenint en conte que, personalment, he respectat tot el que es viu i es belluga,  assumint que les aus rapinyaires son un element ineludible  que complementa i que per lo tant forma part de l’afecció als coloms que es fan volar.

Sempre he considerat que el afeccionat a fer volar coloms i que no entengui aquesta  llei de la natura, val mes que es dediqui a criar xampinyons. La selecció natural reforça la fortalesa, la intel·ligència, la evolució i la rusticitat de les espècies.  Per lo tant el falcó caça als individus, com he dit al pròleg,  minvats de força , els malalts, els menys espavilats o els inexperts.

Si els falcons, a l’hora de caçar, fossin tan efectius o perjudicials com alguns pretenen o volen fer entendre, no hi haurien coloms al mon i resulta ser que ha set al inrevés.  Hi ha molts coloms i pocs falcons. Quelcom hi ha que no encaixa. I es que els humans per pur egoisme  tenim la costum de intentar manipular tot el que considerem que no ens es favorable incloses las lleis en que es regeix la natura, com diria un creient, intentem fer d’aprenents de Déu, sense adonar-nos que nosaltres som un producte d’aquesta natura que intentem manipular i que avui estem i demà ja no hi serem i aquesta amb un format o un altre continuarà existint.

Tornant al extermini del últim falcó a Barcelona, una flor no fa estiu i no es pot responsabilitzar a un determinat col·lectiu com a culpable exclusiu d’un extermini si dintre d’aquet hi ha algun element que no actua correctament eliminant l'últim falcó.. Al falcó l’hi ha passat el mateix que d’altres espècies “ Entre tots els matarem i ell sol es va morir”.

El Falcó a la ciutat de Barcelona  va desaparèixer primer, com he dit abans,  per consentiment i per emparament d’unes lleis obsoletes i ridícules que en aquell moment impartia el “règimen” que pràcticament consistia en  “Ave que vuela a la cazuela”, i per un altra banda per el augment del conjunt d’elements totalment antropogènics a la ciutat com ho son:   El seu engrandiment, l'augment demogràfic, l'augment d'activitats , la reducció dels espais verds, el augment de la pol·lució, el transit rodat, la limitació dels llocs per poder niar amb tranquil·litat……. etc..  I coses del destí, a conseqüència d'això, els colombaires urbans avui també pasan per idèntic procés.

Però es que també el falcó, per el mateix motiu, va desaparèixer dels medis muntanyencs  afegint-hi, a demes,  la persecució per part de caçadors desaprensius que disparen a tot el que vola o per poder tenir un trofeu embalsamat, ple de pols, a la llar de la  xemeneia; persecució per part dels propietaris dels vedats de caça;  d'espoliadors de nius per vendre els ous a museus o  col·leccionistes o per vendre els pollets al mercat negre i emprar-los per la falconeria. (Avui això a pesar de que las lleis han canviat, encara es practica i es que crec que aquestes no son lo suficientment contundents).

Personalment soc obstinat a aquesta moda de reintroduir espècies de forma sistemàtica allà a on han desaparegut. Sempre, apart de la persecució o la cacera, hi ha una causa la qual una espècie desapareix d’un indret que,  generalment, ve donada per la destrucció del hàbitat o l’alteració del ecosistema i sempre degut directa o indirectament per  la intervenció del home.

A conseqüència del anunciat canvi climàtic , del esgotament de les reserves energètiques i las contaminacions i  per que també està en joc el futur i la subsistència de la nostra pròpia espècie,  comença a haver-hi un certa sensibilitat mediambiental  per  reparar allò que hem destruït. Dintre d’aquest capítol hi forma part la conservació i recuperació de la biodiversitat encara que en principi sembla que ens ho venguin com que sigui per mantenir i conservar el  patrimoni natural,  en realitat convé preservar i recuperar per que forma part d’un anell  o vincle molt mes estret del que ens pensem amb relació amb la supervivència dels humans.

Jo considero que amb aquesta sensibilitat, “savoir fair” i las lleis sobre el tema son eficaces, no com ara que començant per les mateixes administracions, hi han lleis establertes però no es compleixen amb prou contundència, si aconseguim que els hàbitats i ecosistemes  es recuperin a la majoria dels llocs a on certes espècies emblemàtiques van desaparèixer es provable que puguin tornar a repoblar-los.

Però hi han casos que la seva desaparició es irremeiable tot i tenint en conte que el hàbitat s’hagi regenerat o sigui apte per el seu retorn. A les hores es fa necessària la seva reintroducció i veure si en el temps aquesta es viable.

Sobre aquest punt hi ha molta desinformació a la ciutadania i es fan moltes barbaritats i es que no tots el programes de reintroducció son lo suficient honestos i eficaços. Per un altre banda els que verdaderament ho son, penso que,  no es fa l’adequada i suficient mediatització.  Tampoc son honestes moltes de  les queixes per part dels que no els interessen certs projectes d’aquesta indole per que diuen van en contra dels seus suposats interessos. Es la cultura de primer jo, desprès jo i sempre jo. I personalment crec que en bona predisposició  hi cabem tots. Hi han mols espavilats per el mon que se'n aprofiten amb demagògies encobertes quan a la majoria de la ciutadania no en te n’idea de tota aquesta problemàtica. Del milió i pico de ciutadans que viu a la Ciutat Comtal voldria saber: Quans hi han que sentin interès que el falco nii de nou a la Sagrada Família o que el os i el llop tornin a campar o udolar per les nostres muntanyes? i .... Quans hi han que pensen el contrari? Penso que encara manca molta cultura de sensibilitat i conservacionisme mediambiental.

El mon, en poques dècades i en tots els sentits, està patint un canvi dràstic  que  als ciutadans a demes ens costa d’assimilar. El  nostre territori també ha sofert i pateix un canvi  molt sobtat i la conscienciació i coneixement  per part de  la ciutadania, la qual la majoria encara no hem paït la globalització, estem  molt lluny de la cultura de la conservació del medi i la biodiversitat. Els adults no podem canviar de forma automàtica, es qüestió del proses  generacional  per posar-nos al dia però per quelcom s’ha de començar. La clau es a l’escola i els infants.

Penso, dons, que en el cas que ens ocupa i que fa referència a les reintroduccions es necessari un estudi molt ben projectat i molt ben explicat.

Haig de confessar que, en un principi , el programa de la reintroducció del falcó a Barcelona , sigui per una mica d’esperit de contradicció llatina, vaig ser agnòstic, que no s’ha de confondre a  ser contrari. També va influir el factor sorpresa per manca de ressò del programa als ciutadans de a peu. Em vaig assabentar del projecte  per que una de les raons que els  mitjans de comunicació esgrimien  es que  la reintroducció del falcó a Barcelona eliminaria els milers de coloms que hi ha a la Ciutat Comtal. Aspecte aquet que com expert am colúmbids no en va convencem mai.

Diu que no hi ha millor cec que el que no vol veure i som un país d’un tarannà a on el arbre no ens deixa veure el bosc. Personalment soc contrari a algunes  postures radicals i davant del  dubte no hi ha res com la evidència. En aquest cas era seguir el projecte i de quina forma  es desenvolupava . Això comporta també donar temps al temps i després valorar els resultats.

Defenso els programes conservacionistes ben raonats i honestos, i penso que tot això de la conservació i reintroducció de certes especies, algunes d’elles bastant llunyanes a  la opinió pública que endinsada en els problemes que no es solucionen del dia a dia  no sonen com a molt convincents. Crec mes raonable  dir clarament que la conservació de la fauna,  independentment de formar part del patrimoni natural, es necessària per el paper que  desenvolupa com a anunciadores de qualsevol agressió mediambiental del lloc a on hi viuen o vivien.

S'han complert deu anys des del inici del projecte de la reintroducció del falco a Barcelona. L'Eduard Durany i el seu col·lega  Pere Alzina,  el passat dia 22 de Gener varen presentar en públic el  balançç dels resultats d'aquesta primera dècada del ambiciós programa. Al meu entendre ha set poc mediàtic i crec honestament que per arrodoli i donar-li mes popularitat a una feina ben feta s'hagués tingut que fer amb mes resò. Precisament per els seus resultats.

En el acte de la exposició del balanç en que jo vaig assistir per mediació de  la Institució Catalana d’Història Natural , concretament en la sala Pi i Sunyer del Institut d’Estudis Catalans, haig de confessar que ja quelcom que no m’encaixa,  vaig notar a faltar   celebritats del mon conservacionista  de la fauna del nostre país. Vist des de fora dona  la impressió que en molts d'aquets aspectes  a on els experts, tècnic i institucions tindrien que anar tots a una, es funciona , següent benevolen, de la forma "campi qui pugui" o el "ultim bulla".

A aquestes alçades vull quedar-me amb la part positiva. De no quedar-ne cap, avui hi han quatre parelles de falcons que formen part del "mobiliari faunístic" barceloní. Penso que es un bon resultat. Espero i desitjo que es mantingui i sobre tot, que els ciutadans el  sapiguem conservar però penso que hi ha encara molta feina a fer per que el falcó peregrí sigui una au singular, pròpia i emblemàtica a la Ciutat Comtal com ho es a New York i altres ciutats cosmopolites.