Hi ha molt poca gent que no s'hagi apercebut dels esbojarrats i sorollosos carrusels de falciots que, en el transcurs de la primavera i principis d'estiu, freqüenten i animen el cel de les nostres viles, pobles i ciutats .

Tant a prop, així i tot, tant allunyats que estem de saber el rol i la funció essencial d'aquets menuts i aparentment fràgils ocellets en el nínxol  del  ecosistema del nostre entorn mes directe que ocupen.

La majoria de la gent  considera a les orenetes i falciots com a membres o especies de la mateixa família, però científicament no es així.  N'obsta'n el retorn a les nostres contrades d'unes i dels altres després del hivern  es sinònim i anunci de la arribada del bon temps. Els falciots son  els últims en arribar  i els primers en emigrar. Solen fer-ho a primers mitjans d'Abril i marxen entre la segona i tercera setmana de Juliol. De sobta un mati ens llevem i ens ha donem que el cel s'ha quedat  en silenci. Els grups de falciots que donaven les notes al concert primaveral ja no hi son. Han marxat camí del África Equatorial fins la propera primavera. Tardaran cinc a deu dies en cobrir la distància dels 5.000 quilòmetres que els separen.

La singularitat dels falciots es que es  passen tota la seva vida volant sense  aturar-se nomes que per niar. Mengen, dormen, s'aparellen i literalment viuen sempre volant. Els individus joves, que fins el segon any no son adults i aptes per criar, es passen tot aquets temps volant sense parar. Alguns de ells en aquesta edat no emigren cap les nostres contrades i romandre'n volant incansablement en terres africanes fins que son adults.

Durant la seva vida útil, s'estima que recorren 4,5 milions de quilòmetres, que correspon a una distància igual a sis viatges d'anada i tornada a la lluna o 100 vegades al voltant de la Terra.

Personalment m'impressiona molt  que uns ocells  que no superen els 15/16 cm de longitud total i els 40/50 grams de pes corporal  fins i  tot considerats insignificants i vulgars, tinguin la capacitat física i mental d'aquesta forma de viure.

falciot aerodinamicaLes característiques morfològiques, en la seva totalitat, estan adaptades per viure volant. Es per això que han desenvolupat la mida de les seves ales, aparentment, de forma desproporcionada amb relació al seu cos. La envergadura d'aquestes, volta prop dels 40/50 cm. Son llargues i estretes que junt amb la  forma del seu cos, el qual es totalment aerodinàmic s'adapta a assolir  grans velocitats i fer les cabrioles àrees necessàries per aconseguir el aliment el qual consisteix exclusivament amb insectes caçats al vol . Serveix també per escapar dels seus depredadors que en aquet cas solen ser aus rapinyaires especialitzades en caçar-los.

Els falciots poden assolir velocitats que oscil·len els 100/200 quilòmetres per hora. A Holanda hi han constatacions que mostren que poden entrar al niu a una velocitat de 70 quilòmetres.(Tigges).

falciot potesEls falciots com que es passen "tota la vida" volant,  han desenvolupat unes potes molt petites , les quals no las fan servir per caminar, Però les seves ungles estan molt desenvolupades, son molt romes i els dits molt prènsils a fi i efecte de poder agafar-se a les arestes de les parets, taulades, roques i murs a on acostumen a haver-hi els forats a on nien.

Quan ens referim que els falciots es passen tota la vida volant es molt freqüent fer-nos les següents preguntes. A on passen la nit? A on i quan dormen?. Quan descansen?

Els falciots estan capacitats per dormir i descansar mentre volen. A les investigacions dutes a terme per el doctor Johan Backman, especialista en la migració d'aus a la Universitat de Lund a Suècia va fer unes troballes sorprenents. Backman utilitza un radar de seguiment per estudiar els hàbits de 225 ocells en diferents períodes d'una hora . En el moment del crepuscle solen remuntar a alçades considerables per passar-hi la nit , mes alt del que es pensava, .  A fi i efecte de poder descansar busquen zones a on el vent no bufi mes fort de 25 a 36 quilòmetres per hora, sol ser a alçades que oscil·len entre els 750 als 2000 metres. D'aquesta manera de forma mecànica mouen les ales el mínim possible mentre dormen efectuant un vol rutinari.  Es podria comparar com el pilot automàtic dels avions. No se sap exactament com els falciots concilien la son com nosaltres ho interpretem però hi ha diferents estudis que han demostrat a través d'experiments fisiològics que les aus "desconnecten" la meitat dels seus cervells durant la nit . Procés suficient per reparar l'esgotament del organisme. .Els falciots són també capaços de navegar a través de diferents velocitats del vent durant el son, ajustant automàticament el seu vol per a romandre en un curs específic. Els falciots s'adapten a la seva orientació per evitar la deriva durant els seus vols nocturns.

Es sorprenent també l'alçada a on solen volar per desplaçar-se. S'han detectat a 3.000 i 4.000 metres. També s'ha constatat que, depenent de la temperatura, puja'n o baixen  per estar mes frescos.

Durant la investigació es va poder comprovar que els falciots prenen  com a referència las corrents del vent, no las referències de la terra com es creia en un principi. S'arriba a la conclusió que es més difícil per a un au de orientar-se a aquesta altura, ja que no és ajudat per punts de referència, però des d'un punt de vista aerodinàmic, hi ha menys turbulència a aquesta alçada." També en aquet punt, estan per sobre de l'abast dels depredadors.

El Dr. Backman afegeix  "Hem trobat que els falciots tenen una extraordinària capacitat per dur a terme orientacions en relació amb el vent" Això supera els aparells mes sofisticats de navegació dels avions mes moderns que, probablement, serien incapaços d'analitzar la deriva del vent com ho fan els falciots.

La mitjana de longevitat  estimativa dels falciots es  d'uns vuit anys. Es coneix el cas d'un anellat a Suècia que tenia  21 anys.

El procés de la reproducció i cria esta també adaptat a aquet sistema de vida. Per exemple la incubació dels ous pot suportar quelcom un temps sense ser escalfats la qual cosa succeeix quan els adults es veuen obligats a abandonar el niu durant llargs espais de temps per que el menjar escasseja i deuen desplaçar-se a distancies considerables per trobar-lo. Això suposa el refredament dels ous i en conseqüència perilla la vida del embrió. El sistema desenvolupa un mecanisme que amb el refredament del ou es paralitza el creixement embrionari el qual es reactiva quan la temperatura es recupera a la tornada dels adults que l'incuben.

Succeeix el mateix quan els pollets han nascut. L'empapussa-me'n del menjar, en condicions normals, sol ser molt freqüent però quan aquet escasseja els pares es veuen obligats a fer llargs desplaçaments i a fer-ho mes espaiat. Però els pollets estan adaptats a resistir gracies a les reserves de greix que van acumulant en el seu cos mentre les constants vitals es ral.lentitzen.

La còpula es realitza volant.

La dieta dels falciots es totalment insectívora. Aliment que aconsegueixen caçant al vol . Es calcula que un falciot per el seu manteniment diari necessita consumir el equivalent al seu pes corporal en insectes, per el que els situa en una au útil per l'agricultura.

Les formigues voladores constitueixen un aliment important per els falciots. Però els Coleòpters, els Tèrmits i els Dípters nematòcers formen també un altre part important de la dieta (G. Kopij).

Es calcula que son necessaris uns 150.000 insectes per nodrir una niada de falciots.

Amb totes aquestes dades podem fer un càlcul molt objectiu i generalitzat però que reflexa la utilitat d'aquets ocells com equilibri de la Biodiversitat i útils per la Agricultura.

Segons dades del ICO (Institut Català d'Ornitologia) se estima que +/- 300.000 parelles de falciots nien cada any a Catalunya.

En un sol dia tots aquets ocells suposen un consum de 24.000 quilos d'insectes, solament per el seu manteniment.

Si per criar una sola niada es calcula que son necessaris uns 150.000 insectes, potencialment una sola niada de totes aquestes parelles de falciots a Catalunya, eliminen uns 45.000 milions d'insectes.

Segons les condicions climatològiques i la quantitat d'aliments poden fer fins a tres niades, tot i que el més habitual es que en facin dues.

LA PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DELS FALCIOTS CONSTITUEIX UN ESGLAÓ MES DE LA PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DELS ECOSISTEMES I LA BIODIVERSITAT

Generalitzant, dona la sensació que la educació sobres el respecte per la Natura, la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat va prenent cos. Particularment, penso però, que encara hi ha molta demagògia, interessos polítics i econòmics que frenen una sensibilització i decisió seria i responsable. Baix el meu punt de vista els Estats i les Nacions estan molt allunyades de prendre consciencia i decisions per aconseguir un nivell adequat per aplicar la cultura conservacionista la qual està estretament lligada amb el progrés i la tecnologia on s'ha  pogut comprovar fins a quin punt el futur de la humanitat i la vida en general  depenem tant del entorn, com ho està una simple sargantana, un gripau , un arbust o un falciot.

De no posar-hi remei som els causant de la sexta gran extinció de la historia del mon, la qual no podem perdre de vista que ja ha començat.

Àrea de distribució dels falciots

falciots arees d'ocupacio

Garantir l'estabilitat de la població dels falciots

Una major sensibilització respecte a la nostra dependència de la natura podria posar fre a la destrucció dels ecosistemes.

La humanitat utilitza avui el 30% i el 50% del que produeix el ecosistema global. No estem mes allunyats del nostre entorn del que ho pot estar un simple falciot.

Las cinc grans extincions de la historia de la Terra van ser causades per catàstrofes, com impactes de cometes o colossals erupcions volcàniques. En elles van desaparèixer mes de la meitat de les especies del planeta, i la recuperació va comportar milions d'anys. Actualment, les tasses d'extinció tornen a ser milers de vegades mes elevades de l'o normal: Estem vivint la sexta gran extinció.  Sens dubta , aquet cop, la gran extinció som nosaltres, el humans, el causants.

-Thomas Hayde

Els Falciots pertanyen al grup d’ocells denominats "Troglodites". Aquesta denominació es deguda a que no construeixen el niu com ho fan altres ocella i aus. Simplement aprofiten qualsevol forat ben protegit per pondre el seus ous. Al interior del forat, sota la teula,cavitat o caixa niu que han escollit per niar,  amb la fi de que sigui mes confortable i protegir els ous hi afegeixen  plomes, palles, fulles i branques que capturen en el vol.

A l'antiguitat, quan Europa encara no estava desforestada feien els nius a les escletxes i forats del arbres morts o vells i als de les cingleres  i penya-segats. A mida que els boscos es van anar reduint a causa de la ma del Home els falciots van anar adquirint costums antropòfiles i aprofitaven las possibilitats que els oferien les construccions humanes per niar en substitució dels arbres desapareguts.

Actualment aquesta espècie està en fortes vies de regressió sobre tot lligada als llocs de nidificació. A les grans ciutats, la davallada es mes sensible degut a que cada cop s'enderroquen mes edificis vells i hi han mes edificis nous amb manca d'orificis a on els falciots nien. Es dons essencial que cadascun de nosaltres prengui consciencia de la importància d'aquet fenomen  i de la amenaça que pesa sobre aquets ocells que es part integrant del nostre ecosistema.

Les caixes nius fetes expresses per aquests ocells instal·lades sota els voladissos de les taulades solen ser ben acceptades.

Normatives oficials, organitzacions conservacionistes, naturalistes, propietaris d'immobles, llogaters, comunitats, constructors i arquitectes poden contribuir a salvaguardar els falciots.

Quins son els perills que els amenacen?

Els falciots en el procés de la migració estan exposats a innumerables perills però en els llocs d'hivernada les pèrdues solen ser considerables a conseqüència de la pressió humana, la pol·lució, pesticides i la predació. Es important dons, per la  supervivència de la espècie preservar les seves zones de reproducció, tan a nivell del hàbitat com a nivell de la nutrició.

Els falciots en el principi dels temps niaven als forats de les roques i dels arbres vells, poc a poc s'han transformat en animals antropòfils,  per el que avui la seva supervivència depèn molt del nostre comportament. Es per això que la reducció dels lloscs de nidificació existents provocats per els treballs en els edificis vells per  reformes o restauracions , els pocs llocs nous adequats a les seves necessitats així com la utilització massiva de pesticides  amenacen de manera molt seriosa la supervivència dels falciots a les nostres contrades.

Entre aquets perills esmentats podem citar:

  • Vidreres amb les quals  els ocells  i topen.
  • Destrucció dels nius.
  • Obstruccions de les cavitats i forats.
  • Cables de envestides i grues.
  • Productes destinats a allunyar els pardals i els coloms.
  • Manca de protecció a les xemeneies
  • Quitrà per impermeabilitzar  les taulades
  • Inclemències climatològiques
  • Caiguda de pollets dels nius instal·lats en els caixons de les persianes.

Per solucionar com ajudar-los es necessària una acció i sensibilització publica per la preservació d'aquesta espècie amb la fi d'ajudar la cohabitació  Home/ocells.

  • Entre aquestes mides a considerar, podem citar:
  • Conservar els emplaçaments existents
  • Instal·lar nius artificials i, si es necessari,neutralitzar els nius molestos.
  • Posar figures representant aus rapinyaires (calques) en les vidrieres per prevenir les topades.
  • Sensibilitzar els propietaris i constructors de vivendes, cases i edificis, arquitectes, comunitats i escoles.

Algunes iniciatives aplicades a diferents llocs

FRANKFURT Obra de Ingolf Grabow del grupo swuift Gropu 2010

Aquestes noves caixes per falciots son molt simples. Consten d'una caixa lineal dividida en compartiments interiors instal·lades baix els canalons dels voladissos dels edificis. Com es pot observar son senzills de construir i de cost baix.

En el 2010 es van insla-lar mes de 1.400 caixes i estan començant a obtenir resultats. El objectiu inmediat es obtenir una taxa d'ocupació del 55%

proteccio falciots 1

BAKÚ -AZERBAIJADAN. 500 nius nous per els falciots

Torre de la Donzella. Aquesta antiga torre del segle vuitè abans de Crist, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.  Va tenir que ser restaurada. Les seves parets formen forats que proporcionaven  nius a mes de 250 falciots en els últims 30 o 40 anys. A conseqüència de la restauració nomes quedarien 40 forats aprofitables per els falciots. Leyla Aliyeva, vicepresident de la Fundació Heydar Aliyeev i fundador del Diàleg Internacional per l'acció Ambiental (IDEA) va iniciar i va coordinar un projecte especial alternatiu per desplaçar els nius en un altre lloc i evitar la destrucció de tants nius i en conseqüència la desaparició d'un nombre molt important d'aquest ocells. En un lloc proper que va ser prèviament seleccionat  per l'Administració i el Arquitecte Erich Pummer . Un edifici construït davant del monument es van instal.lar 500 caixes nius per els falciots. (fotografia inferior).

El nombre de nius nous  es va duplicar amb la finalitat d'incrementar la futura població dels falciots de Bakú. Els controls realitzats després de finalitzada la temporada de cria del any 2012 va mostrar que prop de 30 nius s'havien fet a les noves caixes, un començament molt prometedor. Com a reclam estimulador per que els falciots niessin als nous nius es va instal·lar uns altaveus que reprodueixen els crits dels falciots (Senyalats en fletxes vermelles a la fotografia).

baku

VARSÒVIA

Organitzat per STOP (Organització per la protecció de les Aus) un concurs de dissenys per construir un col·lectiu de nius de falciots. Independent, robust segur i durador.. Aquet es el disseny que va guanyar el concurs realitzat per un grup d'arquitectes de Menthol que a mes de les característiques esmentades es un punt de referència estètic.

swifts tower 01

ZARAGOZA Conservació d'una colònia de falciots pàl·lids al Parc de Bombers de la ciutat.

Després d'una crida publica, ajudada per Swift Conservation, l'Ajuntament de Zaragoza va acordar salvar la colònia de falciots pàl·lids (Apus pallidus) , instal·lada en el edifici  local de l'Estació de Bombers amenaçada per els treballs de manteniment, la colonia es va convertir en objecte de gran interès públic i una campanya per salvar va ser organitzada< per afeccionats espanyols amb el suport de tot Europa. La campanya va ser un èxit.

anigif 300x225

LUDLOW Grup de conservació del Falciots

Un bon exemple del que un grup local pot aconseguir quan posen la seva ment en un projecte.

Els falciots son una part important de la imatge del poble de Ludlow

Action for swifts

proteccio falciots 4