La Comarca natural del Moianès està rodejada literalment per Parcs Naturals. Al est el del Montseny, al sud el de Sant Llorenç del Munt i el de Montserrat. Al Nord, ja mes llunyà, el Cadí-Moixero.

La finalitat de la denominació dels espais d'interès natural d'una comarca o una regió s'estableix per conservar la riquesa paisatgística i la seva diversitat biològica i per això fa falta delimitar i establir una gestió i les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquets espais naturals.

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) va ser creat mitjançant la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, en el seu Capítol III. Té el caràcter de pla territorial sectorial conforme a les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

L'article 15.1 de la mateixa Llei indica que el PEIN té per objecte delimitar i establir les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Cal ressaltar que els usos i aprofitaments socioeconòmics del Moianès li correspon prioritàriament els silvícoles, ramaders,agrícoles i recreatius amb els serveis corresponents.

En el any 1992 s'aprovava l'espai d'interès natural del Moianès el qual constava de quatre sectors representatius de l'àmbit natural de la zona. l'espai Moianès/Marfá, l'espai Moianès/Puig Rodó, l'espai Moianès/Bussanya, l'Espai Baga del Soler/Serra del Estany/Bagues del Perer i l’any 2000, el Govern aprovà definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN del Moianès amb els espais del PEIN Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra i Gallifa.

Han passat quasi 20 anys i la gestió i les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals, em refereixo als que estan dins del Moianès, han brillat per la seva absència. Resultat : A part d'estar mal dissenyat des de el inici, al cap d'aquets anys, la degradació dels espais es notòria. La GESTIÓ i REGULACIÓ d’usos i activitats així com la protecció d’aigües superficials i subterrànies, la de la flora i la fauna han estat totalment absents. I per suposat la insensibilitat de certs governs municipals ha set quasi total.

Per algunes d'aquestes raons, la majoria de gestors dels municipis van treballar per ampliar las requalificacions d’aquest espais i el 9 de novembre del 2010 es va aprovar un decret ( DECRET 166/2010, ) a la Generalitat de Catalunya, en virtut de l'article 20 de la llei 12/1985, del 13 de Juny, d'espais naturals i del article 7 de les normes del PEIN, (Pla d'Espais d'Interès Natural) pel qual es modifica i amplia l'espai d'interès natural del Moianès incloent-hi terrenys dels termes municipals de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Castellcir,Collsuspina i Muntanyola passant a anomenar-se espai d'interès natural "El Moianès i la Riera de Muntanyola". La inclusió del terme municipal de Muntanyola explica la modificació del nom de l'espai, donat que aquet terme es l'únic que no pertany a l'àmbit històric i geogràfic de la comarca del Moianès. També s'inclouen criteris de prioritat per a futures ampliacions en els municipis de Castellterçol i Castellcir (Torrent Mal i la riera Fontscalents i un sector de la Riera de la Golarda en el municipi de Monistrol de Calders.

modificacio pein 2010

A partir d'ara, què?

Abans de continuar i per que no se'm interpreti malament, vull deixar ben clar que la meva opinió es com a naturalista i com a ciutadà, no com a partidari de cap partit polític ni tinc cap interès determinat que el que no sigui que el Moianès conservi les seves riqueses naturals i la seva identitat. No pretenc desvirtuar els autors del treball de camp que han fet la sol·licitud, una feina que la considero molt complerta i ben feta.

Baix el meu punt de vista , crec que la informació sobre l'ampliació dels espais d'interès natural no va ser amb el suficient reso a la opinió pública i a la ciutadania .Tot i tenint en conte que la memòria de la sol·licitud d'ampliació diu que la versió definitiva del projecte del PEIN es va dur a terme comptant amb la preceptiva audiència als ens locals de Catalunya, demanant els informes preceptius que la legislació estableix, consultant diverses entitats i organismes de caire professional, científic, naturalista, i sotmetent-lo al procés d'informació pública. Penso, que es va fer a nivell de cercle molt reduït i amb un missatge mes semblant a un míting propagandístic amb bastant rere fons de partidisme polític i d'interessos determinats donant molta èmfasi sobre tot al règim de Sol No Urbanitzable, aspecte, no obstant, bàsic en aquest cas, però insisteixo totalment insuficient.

Si ens basem em la quantitat de tipus de Figures d'Espais Naturals per Protegir que hi han a Catalunya podríem cantar allò que diu que "el meu país es tant petit...." i afegir ."que no hi ha prou territori per a tot. Hi han tantes figures i normatives per protegir-lo que es protegeix poca cosa".

A saber:

  • Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE)
  • Parc Nacional
  • Paratge Natural d'Interès Natural (PNIN)
  • Reserva Natural
  • Reserva Natural Integral
  • Reserva Natural Parcial
  • Parc Natural
  • PEIN ( Pla d’Espais d’Interès Natural)
  • ZEC (Zona Especial de Conservació)
  • ZEPA (Zona Especial Protecció d'Ocells)
  • XARXA NATURA 2000

Al final després de tantes figures oficials que deixen molts aspectes legislatius en l'aire, apareix una nova figura, La Custodia del Territori, un concepte complementari bastant nou a Catalunya i que es especialment vàlid per espais relativament petits. Aquesta figura i té un paper clau la societat civil dons es dirigeix sovint a terrenys privats o municipals i es fonamenta en el caràcter voluntari per part dels propietaris i/o usuaris d'aquets terrenys

Tornant al tema que ens afecta, el denominador comú que te mes cobertura en quan a superfície a Catalunya es el PEIN ( Pla d’Espais d’Interès Natural) i resulta que aquet, tot i tenint moltes normes, es el que legislativament i a la pràctica es el que menys protegeix i es el mes obsolet en quan a la seva efectivitat. Aquet es el tipus de figura que en "gaudim" al Moianès.

Tot i aquestes contradiccions, la normativa diu que el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) estableix unes normes generals que són d’obligada aplicació en tots els espais que en formen part.

Normes generals establertes pel PEIN

Règim urbanístic.

La protecció bàsica dels espais del PEIN és urbanística. En tots aquests espais s’ha d’aplicar un règim de Sòl No Urbanitzable (SNU) que han de recollir tots els plans i programes d’abast territorial menor (per exemple, el planejament municipal). D’aquesta manera es vol assegurar que les característiques físiques i paisatgístiques dels espais del PEIN no pateixen grans transformacions, ja que solament es permeten, i en determinades condicions, noves edificacions relacionades amb l’activitat agrària o amb obres públiques, i de manera més excepcional, instal·lacions d’ús social i habitatges familiars sempre i quan no es formi un nucli de població.

Regulació d’usos i activitats.

Tots els projectes d’obres, instal·lacions i activitats que puguin perjudicar un espai del PEIN han de ser sotmesos a un estudi d’Avaluació de l’Impacte Ambiental (AIA). O sigui, l’Administració del medi natural ha de donar el vist i plau o la denegació al projecte i, si s’escau, establir les mesures correctores que consideri necessàries. El PEIN estableix un llistat d’obres, instal·lacions i activitats que s’han de sotmetre a AIA, i és especialment restrictiu amb les activitats extractives.

Normes particulars

A banda de les Normes generals que estableix el PEIN, que són d’aplicació en tots els espais, el Pla estableix unes normes que NOMES són d’aplicació en determinats espais que el propi document especifica. Aquestes normes fan referència als aspectes següents:

• Directrius sobre el planejament urbanístic per a la protecció de determinades comunitats, regulació d’activitats extractives...

• Prohibicions de determinades obres o infraestructures que puguin afectar determinades formacions vegetals, etc.

• Protecció d’aigües superficials i subterrànies.

• Protecció de zones humides.

d) Protecció especial de la flora i la fauna

El PEIN declara estrictament protegides determinades espècies de la flora i la fauna en determinats espais En cada cas, això suposa:

• Flora: prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de les seves llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora.
• Fauna: prohibició de la persecució, la caça, la captura i la comercialització dels animals, les seves despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i la protecció, si s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.

Disposar d'un Document de Gestió (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, PEPMNP)

On estem situats?

El Decret diu en el apartat A.5 que els Motius de la inclusió Espai natural que comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. La flora i la vegetació d’aquest espai tenen el ’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. L’espai conté a més una bona representació de l’hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. A nivell faunístic, l’espai és un bon representant de la fauna forestal amb una típica influència mediterrània. Cal afegir a més la presència de destacades espècies d’interès per a la conservació en els ecosistemes fluvials que travessen l’espai (cranc de riu, llúdriga) i entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter mediterràneo-ibèric. El interès natural de l’espai es completa amb la presència de diversos punts d’interès geològic entre els quals el més destacable és el del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres (Aquestes últimes les mes ben gestionades), i la zona humida de l’Estany.

Dons be, la memòria de la proposta presentada a la Generalitat sobre l'ampliació dels antics espais naturals aprovats en el 1992 en el que fa referència a les NORMES PARTICULARS, nomes hi consta la estricta protecció de la Moitessieria olleri i la Xericrassa murcica (uns cargols) i tampoc he pogut trobar el DOCUMENT DE GESTIÓ.

Jo em pregunto. ¿De que serveix tenir un espai d'interès natural prou considerable a la comarca amb elements geològics i de biodiversitat prou representatius si no se estableixen unes normes específiques particulars de gestió , reguladores i proteccionistes.?

La informació extreta del llibre “El PEIN 10 anys després: balanç i perspectives”, elaborat per iniciativa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) sobre la situació actual diu:

El PEIN 10 anys després: balanç i perspectives

L’objectiu d’aquesta iniciativa era el de diagnosticar l’estat dels espais naturals protegits de Catalunya i analitzar els resultats obtinguts amb la seva gestió.

Per fer-ho, es va aplicar en tots aquests espais naturals protegits (els inclosos en el PEIN, i per tant, tots els ENPE), i de manera simultània, una mateixa metodologia d’avaluació proposada per la Unió Internacional de Conservació de la Natura, UICN. Aquesta metodologia es va fonamentar en:

• El disseny de 85 indicadors que s’aplicaven a tots els espais. Aquests indicadors abastaven els diferents aspectes relacionats amb la gestió d’un espai natural (aspectes de conservació, econòmics, socials, de gestió...).

• L’aplicació dels indicadors a 365 polígons, corresponents a les diferents figures de protecció que hi ha al territori (PEIN, ENPE...).

• El treball de 150 col·laboradors.

Les conclusions a les quals es va arribar es poden resumir en els punts següents:

Els resultats són molt heterogenis segons els espais. En general, els espais on hi ha major pressió antròpica són els que donen pitjors resultats, sovint independentment a que es destinin molts mitjans a la gestió.

  • La legislació que s’aplica als espais naturals protegits de Catalunya és obsoleta.
  • No hi ha una correcta coordinació entre les diferents administracions relacionades amb les gestió d’espais naturals protegits.
  • Es destinen pocs recursos als espais naturals protegits. (Ara em la crisi, encara menys)
  • S’identifiquen incongruències entre la programació i l’execució d’actuacions.
  • No es realitzen tasques d’avaluació dels resultats de la gestió.
  • No s’apliquen instruments disciplinaris per actuacions incorrectes en espais naturals protegits.

Finalment, una part de la problemàtica del PEIN es resol amb l’aprovació de la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient. L’article 10 diu: S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 16 de la Llei 12/1985, amb el text següent: “4. La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció especial per als ocells (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d’espais d’interès natural.”

Les ZEC i les ZEPA deriven de l’aplicació de la Xarxa Natura 2000 (vegeu l’apartat següent), i d’aquesta manera el PEIN queda pràcticament equiparat a aquest projecte de xarxa d’espais naturals protegits als països de la Unió Europea. Cal recordar el sidral que es va organitzar a la part de secà de Lleida

Així, el PEIN suposa actualment 165 espais, amb una superfície de 960.103 ha. terrestres (el 29,9% de Catalunya) a les quals cal afegir 77.818 ha. d’espais marins.

En el cas del Moianès hem de ser conscients i realistes si volem mantenir la seva identitat natural. En algun municipi, sobre tot el de Moià, anàvem abocats a transformar-nos en un altre comarca ple d’habitatges dormitori, de naus industrials que es obren i es tanquen, de vies de comunicació saturades per camions de gran tonatge a causa de no haver planificat adequadament les infraestructures, els serveis i la excessiva pressió deguda al creixement demogràfic, urbanístic i industrial, com sulseix a les veïnes comarques del Vallès i de les àrees metropolitanes, a on les comarques com a fet mantenen els seus límits i el nom però a costa de la seva identitat pròpia a causa del desequilibri entre el creixement demogràfic i la conservació del medi natural.

La crisi econòmica marca un abans i un després i ens marca també un nou camí a emprendre, que s'allunya de la industria del ciment i el totxo. Cal dons aprofitar el valor i riquesa ecològica que encara es manté al Moianès, el qual, no l’oblidem, encara es un dels millors conservats de Catalunya. Però per això fa falta quelcom mes que un Pla d’Espais d’Interès Natural incomplert, Es necessari: Consens entre els seus municipis, desenvolupament de la economia lligada al turisme de la zona, l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i el medi natural sense oblidar , per suposat, el creixement econòmic lligat als nuclis urbans e industrials ja existents que no alteren el model de la comarca.

Així doncs............ cal responsabilitat, imaginació, encert i sentit comú per els seus gestors actuals i futurs.

Els oficis es van transformant i las costums i sistemes econòmics arrelats de tota la vida cada cop tenen menys sentit per que canvien contínuament. Per mantenir el equilibri entre unes, altres i no perdre la identitat es convenient estar al dia i sobre tot tenir capacitat d’adaptació i canvi.

Segons els experts, els paisatges atractius, en el 91,9 dels casos, i el patrimoni cultural, en el 62,1%, son les principals potencialitats que te Catalunya per el desenvolupament del agroturisme i per extensió del turisme rural. Evidentment unes comarques mes que d’altres, però torno a insistir en "La Joia natural" que es el Moianès. Cal dons tenir-ho amb compte.

Així mateix, es considera que el mercat català te tendència en un 30% a cercar productes d’alta qualitat, element que el fa potencialment beneficiós per la pràctica a la nostra comarca del agroturisme com a economia sostenible i per impulsar a les explotacions a diversificar les seves activitats agràries cap a l’elaboració artesanal dels seus productes i la venda directe. Activitats que en moltes explotacions d’altres llocs ja s’estan fen.

Segons la Word Tourism Organitzation (OMT,1998) el turisme es la major font d’exportació, un important factor en la balança de pagaments de molts països i crea dues vegades i mitja mes d’ocupació, pricipalment en famílies com a petites o mitjanes empreses. L’arribada de turistes va creixa 16 vegades de 1959 a 1990 i projecta un increment del 50% del 1990 al any 2000 (Mowforth i Munt, 1994).

El turisme rural contribueix a diversificar la oferta dels productes i a sostenir la economia de les comunitats rurals.

Una de les avantatges del agroturisme es que les compres dels productes alimentaris es fan a la mateixa àrea, de tal manera que la demanda econòmica amb tot lo que això comporta (comerços, hotels, restaurants, serveis, activitats lúdiques.... etc) afavoreix directament la comunitat.

Per el turista això, cada cop mes, significa una oportunitat d’entrar en contacte amb la natura, conèixer els traços d’una activitat depenent de ella, conèixer el territori, passejar per ell amb bicicleta, a cavall o practicar senderis me, conèixer la seva fauna, la flora i els racons mes encisadors, a conèixer la historia mes recent i mes antiga del lloc, en el cas del Moianès la prehistòrica, la cultura, les festes tradicionals, activitats relacionades amb la natura, la gastronomia, tastar i alimentar-se amb productes frescos i sans propis de la comarca. Això no hi ha cap dubte atrau a visitants de qualitat, dons aquest tipus de turisme es molt apreciat i valorat per els països mes avançats de la CEE a on am aquest aspecte ens duen el 30/40% de avantatge sense tenir amb compte la manca de sol respecte al nostre país.

La Capacitat de Càrrega es la definició de la quantitat d'usos que podem permetre en un espai natural sense que això suposi un impacte significatiu sobre els valors que es volen protegir. Fins avui, la manca de gestió, regulacions i instruments disciplinaris en aquets espais d'interès natural, fa que moltes activitats lúdiques i accions desconsiderades incíviques favoregin la degradació que he esmentat anteriorment. Per exemple la circulació excessiva de vehicles a motor agressius per el entorn (contaminació per sorolls i del aire, malmetre els camins i els passos per rieres i torrents, velocitats excessives posant en perill als caminants, altres vehicles i els mateixos conductors), la caça excessiva de certes espècies sen se donar-hi possibilitats de que es regenerin, la caça furtiva, sobre tot de fringíl·lids i altres espècies amb medis no permesos, la repoblació amb espècies exòtiques o al·lòctones. . La tala d'arbres riberencs. Les deixalles i runes abocades sense cap mena de consideració. Abocaments incontrolats de purins a les rieres i torrents. Molta quantitat de biomassa deixada apilada al sotabosc després d'una tala o desbrossament, representant un alt grau de risc d'incendi. I un altre aspecte negatiu que alguns ajuntament tenen mol a veure, la manca d'una correcta depuració de les aigües residuals i la sobre explotació dels aqüífers.... etc. Tots aquets inconvenients a part de que degraden, fan perdre el atractiu per els visitants potencials. No pretenc que s'instaurin prohibicions a tot el territori però penso que si que s'han d'implantar regulacions que no per això impedeixi, que hi càpiguen tots.