El Moianès i els seus espais naturals

Al Moianès hi han unes quantes hectàrees escampades sense cap connexió entre elles catalogades com a zones d’Interès Natural. Una espècie de bunyol, que fins ara, al menys cara a l’opinió publica, no se sap per que hi son i si ningú las ha gestionat o gestiona.

Si partim dels mateixos Ajuntaments els quals son els que, en teoria, tindrien que gestionar-les ja tenen prou feina per quadrar els números per els assumptes bàsics per la ciutadania però.... i la Generalitat, el Estat o Brussel·les? Els quals son els inventors i artificis dels projectes. Que hi pinten?

Amb el recent aprovat Pla Territorial de les Comarques Centrals aquestes hectàrees agafen un altre fisonomia que li donen un altre context que si mai s’arriben a gestionar, com es fan a altres països, poden ser interessants i positius per la comarca. Segurament que les preguntes que molts ciutadans ens plantejarem es: En que beneficia a la Comarca i a qui? I per un altra banda: A qui perjudica?

Quan ohm s’endinsa en aquestes intrigues i jeroglífics burocràtics i polítics comença a descobrir que no es tan negatiu com els demagògics interessats ens volen fer creure i ohm s’adona que existeixen mecanismes, instruments i estratègies per aconseguir medis de forma i financers per poder dur-los a terme. I jo em pregunto. I al Moianès qui mou aquets fils?.

El ciutadà, el empresari, el ramader o el propietari de la comarca. Tenen aquesta informació? Saben per que serveix? Dubto, incloent a demés, en aquet mar de confusió, a alguns dels gestors municipals. I trec aquestes conclusions per que per part també de molts d’aquets últims , no s’ha fet pas prou reso mediàtic per informar a la ciutadania.

Qui coneix aquets teòrics embolics?

Es massa freqüent ser espectadors de pedra davant les desqualificacions partidistes i treure els draps bruts al sol entre les files polítiques i poques propostes o solucions als problemes quotidians que en realitat es el que ens preocupa als ciutadans i es lo que fa funcionar la màquina . I en el cas a que faig referència sobre la conservació i protecció de territori pesi a qui li pesi es un mal necessari.

Instruments adequats per fer les coses ben fetes hi son, però això requereix saber quines son i com aplicar-les. Requereix, a demés, la implicació, no solament de les forces administratives , de la oposició i dels tècnics, si no que hi te a veure molt la societat civil tan com a simple ciutadà, com associació de veïns, cultural, esportiva, recreativa, la implicació de les escoles i evidentment de les empreses. Però algú ha de ser el que agafi la responsabilitat i o vulgui explicar i penso que aquí hi tenen molt a dir els especialistes i els professionals ambientòlegs.

Quan es barregen interessos partidistes, privats i politics i cada un va a la seva dèria, LA DESINFORMACIÓ es el exponent mes freqüent davant l'opinió pública

S’ha explicat a la ciutadania com funciona un territori protegit? Quins son els conceptes? Que es protegeix? Per que es protegeix? Com s’ha de gestionar? Quines avantatges hi han? Quines son les figures de protecció a Catalunya ? Les possibilitats que ofereix el plantejament urbanístic ? La Custodia del Territori?

A l’hora de escollir qui han de ser els que han d’administrar el nostre patrimoni comú, be ens demanen el bot i ens exigeixen pagar per poder aconseguir els objectius promesos. Però en mols aspectes transcendentals be sigui per impopulars, per temor a no perdre bots o per no saber com resoldre o explicar-ho i en la que es juga el futur del país, regió , ciutat o poble, alguns d’aquets que pretenen fer de gestors molts cops passen de puntetes.

En el que fa referència a la protecció del territori, aspecte bàsic per el futur, ens presenten projectes engrescadors per uns, inexplicables per els altres i que generalment no arriben a realitzar-se i si es fan, solen ser a mitges mentre la ciutadania ens quedem en cara de pòquer. Pot ser cal tenir el privilegi de ser un ciutadà lliure per no estar implicat en cap partidisme, interès particular, ni partit polític per poder explicar EL QUE, EL PER QUE i COM de la PROTECCIÓ DEL TERRITORI.

El què i el perquè

A ningú se l’hi escapa que últimament se’n parla molt de protegir els espais naturals que queden per allò de protegir la biodiversitat, el paisatge, la identitat … etc.. davant la inèrcia que la humanitat hem adquirit amb aquesta desenfrenada carrera arrasant-ho, literalment tot, en nom de la definició incorrecta de desenvolupament i progrés

En termes de planificació i gestió dels espais naturals, “La capacitat de carrega” d’un territori es la quantitat màxima d’usos que es poden permetre sense que això suposi un impacte significatiu sobre els valors que es volen conserva i protegir.

Sovint em plantejo: Quin seria un exemple de qualsevol projecte com una urbanització, un polígon industrial, una ampliació urbanística, una zona comercial, vies de comunicació, àrees d’esbarjo ..... etc. que no superi la capacitat de carrega d’un territori ?

Sempre hi haurà un factor o altre, com per exemple dèficit d’aigua, d’energia, ocupació de sòl, destrucció de zones sensibles..... etc que donarà arguments per no beneir-ho des de el punt de vista conservacionista. A la pràctica això suposa estar en contra de tot. Als ulls dels no conscienciats suposa el “NO” a tot incloent el “NO” al desenvolupament que es el mateix que continuar anant en carro i una mica mes.

Penso que es tracta de conceptes una mica filosòfics i difícils de quantificar

Malgrat que es un terme, lo de “Espai Natural”, que es fa servir molt, cal remarcar que a Catalunya queden poques zones que es puguin considerar naturals des de un punt de vista estricte.

La major part, per no dir totes, les àrees que presenten un determinat interès natural en aquest territori han estat modificades, en major o menor grau en algun moment de la història, per l’activitat humana: zones humides creades per rescloses artificials, boscos amb aprofitaments tradicionals diversos, àrees de conreu, espais agroforestals, pastures obertes i mantingudes enmig de masses forestals... són alguns exemples d’espais que avui en dia es protegeixen com a espais d’interès natural però que, en realitat, són el resultat de la interacció de la natura i l’activitat humana.

Fins i tot en espais que disposen dels majors graus de protecció existents l’activitat humana hi és present. Per exemple: al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici el propi estany de Sant Maurici presenta una presa de formigó construïda per incrementar el seu volum i permetre l’aprofitament de l’aigua.

Diuen que posseir la informació es el poder. Aquet es un país en que la caracterització de parlar clar, que es sinònim d’informar correcte, sembla ser que sigui una assignatura pendent. Dons per part de qui ens governen hi ha la costum, en els aspectes mediambientals i de conservació, de matissar en mitges veritats i els que escoltem hem de saber intuir o encertar la resta o quedar-nos a mitges.

Per aquest motiu, existeix un cert reservori en explicar exactament el que vol dir un espai classificat d’interès natural. Després quant es el moment tot son dilemes, mals entesos, demagògies i desinformacions . I es que hi han informacions que ben ve no se sap exactament el que volen dir o no interessa, per raons obvies, explicar-ho be.

Això be motivat que la classificació d’un territori com a espai d’interès natural a tothom no l’hi agrada, principalment a aquells que per els seus objectius particulars o en nom del progrés, segons diuen, posen en joc sen se cap escrúpol la destrucció del territori com tal d’aconseguir els seus propòsits. Aquí s’hi pot incloure la permissivitat de certes polítiques de suposada expansió d’alguns gestors de municipis els quals per aconseguir quadrar els seus pressupostos ho fan a costa de malmetre el territori construint mes vivendes o polígons industrials allà a on no pertoca. Es la tan sabuda dita “ pa per avui fam per demà”. O simplement a favor de la especulació que sinònim també de fer diner fàcil. Però estem veien, en l’actual crisi econòmica, que aquet comença a ser un camí equivocat.

Es evident que aquet “crahs” econòmic al igual que d’altres com per exemple, per citar-ne alguns : la limitació dels recursos energètics, la necessitat d’aplicar-ne de renovables, els trastorns climàtics originats en gran part per la quantitat de CO2 alliberat a l’atmosfera a causa del desenvolupament industrial i per emprar combustibles fòssils, la reducció de la quantitat de pesca en els oceans, la desforestació de les selves tropicals verdaders pulmons productors i reservoris del Oxigen del planeta o la contaminació de les aigües per abocaments químics. Tot això ens fa veure que quelcom hi ha en urgència que s’ha de canviar. I no es cap qüestió de romanticisme ni filosofia barata, es que en aquet cas esta d’acord el col.lectiu científic mundial per una banda i els experts econòmics per un altra. Comença dons a haver-hi certs vestigis de sensibilització per part d’alguns governants en alguns països desenvolupats que potser si que a nivell mundial s’han de canviar moltes de les regles del joc..

La qualificació i protecció d’espais naturals també entra a formar part d’aquet quelcom que s’ha de canviar i compren des de àrees dels continents i els oceans, des de regions determinades dels països i des de els racons menys coneguts dels municipis. Aquí es a on ens centrem en el Moianès.

Al nostre país sempre ens hem caracteritzat per començar la casa per la taulada i al final construir els planells. Després ens trobem que les peses no encaixen i hem de tornar a començar, en el suposat que aquestes no s’hagin deteriorat. Las circumstancies ens han portat a la fi a donar-nos compta que no es pot funcionar així i que abans de fer res hem de saber planificar. Em refereixo principalment a saber organitzar quina classe de país volem.

Es indubtable que el Moianès no pot continuar creixent a base de anar trepitjant el territori a tot lo ampla, això seria sinònim de perdre el paisatge, el patrimoni i la identitat pròpia com ha passat a les comarques veïnes.

Es per això que abans de plantejar-nos o discutir conceptes sobre la conveniència de la protecció del territori ens hem de qüestionar algunes preguntes:

  • Per què cal protegir determinats espais naturals?
  • Que hem de protegir?
  • Com hem de protegir?

La primera es la clau que avui dia sovint, parlem de protegir, però no ens la plantegem, de fet es la icona de les grans discussions. Hi han moltes respostes que en els seus orígens eren considerades com a romàntiques o obsoletes però han passat a uns conceptes científics i pràctics en l’actualitat.

La protecció de certs espais naturals passen a considerar-ne no solament com a simple protecció per raons sensibles i de sentiments si no com a:

  • Filtres contra la pol·lució
  • Font de recursos i aliments
  • Font de pràctiques i coneixements científics i mèdics
  • Usos socials i de lleure
  • Reclam turístic (dinamització econòmica)
  • Magatzem genètic per recuperar altres àrees

La segona quan ens preguntem: Que hem de protegir? es el mateix que plantejar-nos: Que es el que hem de conservar? I aquí entrem en el concepte que tant ens ha mancat fins ara i que he esmentat al principi “la planificació”.

La situació ideal seria poder conservar tots els espais naturals del territori però això no es possible, ja que sobre aquest territori també desitgem desenvolupar determinats usos i activitats associades al model de societat que hem escollit i que sovint son incompatibles amb la conservació dels espais naturals: hi volem ubicar mes edificis, ampliar els polígons industrials, les vies de comunicació, mantenir la pagesia, camps de golf, mes despesa d’aigua, envair amb vehicles per les zones mes sensibles i boniques, caçar, pescar, collir bolets, escalar , fer competicions per indrets naturals com els camins forestals, rierols, torrents, desnivells amb motos de cros i cuats sense cap mena de reglamentació,....etc.

Hi cap tot això en una comarca en la que a demes es pretén protegir part del seu territori?

Personalment penso que tindria que ser així . Es ara que no tenim per on agafar-ho per allò de començar la casa per la taulada i es quan torno a la qüestió del principi de quin seria un exemple de qualsevol projecte que no superi la capacitat de carrega d’un territori .

Es indubtable que s’han de seguir uns criteris seriosos i són els que haurien de prevaler per damunt d’altres criteris de conservació ja que solen ser els mes objectius.

Podem establir CRITERIS CIENTÍFICS o TEÒRICS en base a la Diversitat, Representativitat, Raresa, Fragilitat, Integritat, Dimensions i la Connectivitat del Territori.

CRITERIS PRÀCTICS en base a la Necessitat, Factibilitat i Eficiència

CRITERIS CULTURALS per qüestions Estètiques, Recreatives , Religioses, Simbòliques, Històriques, Artístiques, Arqueològiques, Científiques o Educatives.

Estic segur que un percentatge mol elevat dels habitants de la comarca no saben que al Moianès ja fa uns anys que hi ha unes tres mil hectàrees del territori que entren dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya i que actualment s’ha sol·licitat ampliar aquets espais per que el pla sigui mes raonable i coherent com el que fins ara figura.

Em pregunto si en els plans preestablerts al Moianès al instaurar aquets espais s’han replantejat alguns dels criteris en profunditat abans esmentats o simplement han set promoguts d’una manera superficial per uns romàntics o per certs interessos privats, beneïts per uns responsables polítics amb afany de treure-se’ls del damunt i per allò de dir que en el territori hi ha espais considerats interessants i afegir-ho a la llista de coses ben fetes.

El que es fa evident es que molt poc s’ha aconseguit i que aquet poc no ha transcendit lo suficient a la opinió pública i que no se sap exactament, exceptuant mitja dotzena,: el que es protegeix, qui el gestiona i com es gestiona.

El primer pas es preguntar-nos. A qui beneficia i a qui perjudica que una part important del territori del Moianès entri dins d’un pla de protecció natural seriós sen se malmetre ni impedir el desenvolupament de la comarca?

Les figures proteccionistes dels espais naturals

La següent qüestió que ohm es planteja es : Com hem de protegir? Es evident que a aquesta pregunta s’impliquen altres factors, els quals molts de ells son aliens a la voluntat dels habitants de la mateixa comarca. Per això cal una planificació i saber quina mena de territori pretenem i volem conservar. Però per això cal comprometre’s tothom sense excepció.

Protegir un territori està supeditat no solament a la predisposició de la seva població civil, hi han immiscides també las regulacions i lleis de la Generalitat, del Estat i en el nostre cas de la Comunitat Europea que al mateix temps estan supeditades a las decisions de la UICN «International Union for Conservation of Nature and Natural Resources» ( Unió Internacional per la Conservació de la Natura )

Aquest organisme va se fundat el Octubre del 1948 en el marc d’una conferencia internacional celebrada a Fontainebleau, França. Te la seva seu a Gland, Suïssa. Reuneix 83 estats, 108 agencies governamentals, 766 ONGs i 81 organitzacions internacionals, al voltant de 10.000 experts i científics de 181 països.

La seva missió es la de influir, alenar i ajudar a las societats de tot el mon a conservar la integritat i diversitat de la natura i assegurar que tot us de recursos naturals sigui equitatiu i ecològicament sostenible.

En el seu document publicat al any 1980 “Estratègia Mundial per a la Conservació: La Conservació dels recursos vius per a un desenvolupament sostingut” (UICN, 1980). Indica que la conservació dels espais naturals a tot el món ha de tenir tres objectius bàsics,:

“Estratègia Mundial per a la Conservació: La Conservació dels recursos vius per a un desenvolupament sostingut” (UICN, 1980)

«International Union for Conservation of Nature and Natural Resources»

1.- El manteniment dels processos ecològics essencials i els sistemes vitals.

No ens podem quedar amb les idees antigues de conservació d’unes espècies concretes o d’uns espais naturals dispersos, dissenyats com illes naturals en el conjunt del territori, sinó que cal assegurar el funcionament general de tot aquest territori. Un concepte especialment important relacionat amb aquesta idea és el de la connectivitat ecològica. En resum: Tenir clar quins son els processos i la funcionalitat del territori que cal mantenir i conservar.

2.- La preservació de la diversitat genètica.

Tradicionalment, la biodiversitat es limitava a la diversitat d’espècies, principalment animals i plantes. Avui en dia, però, aquest concepte es considera a diferents nivells:

  • Nivell genètic, ja que els gens representen el material bàsic que permet la varietat de la vida i facilita l’evolució de les espècies.
  • Nivell d’espècies: és el concepte més tradicional de biodiversitat, ja que és el més estudiat i perceptible. La preservació de la biodiversitat d’espècies suposa el manteniment de poblacions viables tant pel que fa a abundància com a distribució.
  • Nivell d’ecosistemes: o sigui, agrupacions d’espècies que es relacionen entre elles en un determinat territori. Si conservem aquests ecosistemes conservarem les espècies que hi viuen.
  • Nivell de paisatge: o sigui, grans unitats territorials que es diferencien de les altres per raons de climatologia, orografia, tipus de sòl...

3.- Explotació racional de les espècies i els ecosistemes.

La protecció d’un espai natural no significa expectatives negatives per a la població local, en forma de prohibicions de determinades activitats. Allò que cal fer és que aquestes activitats (agricultura, ramaderia, aprofitament forestal, industria, urbanització, turisme...) siguin compatibles amb els objectius de conservació. Per altra banda, obre la possibilitat de que la declaració d’un espai natural protegit suposi noves expectatives econòmiques per a la població local (turisme rural, excursionisme, difusió del territori...).

Però una cosa son les bones intencions i fins i tot la necessitat col·lectiva i un altra son els interessos de cada nació, regió, municipi i els privats incloent aquí els partidistes. Aquets últims entren en el joc per demostrar qui es mes proteccionista i obtenir vots en el moment de les eleccions encara que després les “bones intencions” es quedin arraconades en qualsevol calaix o resultin un nyap de difícil de solucionar.(Cas del malauradament famós canal La Segarra- Les Garrigues)

En el nostre país hi han diverses figures proteccionistes dels espais naturals (ENPE):

PARC NACIONAL: De gran extensió. De alt grau de protecció. D’interès científic, paisatgístic i educatiu. No es permet cap explotació dels recursos naturals

PNIN (PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL): Extensió mitjana/ petita. D’interès científic, paisatgístic i educatiu. De mig grau de protecció Compatible amb els usos tradicionals

RESERVA NATURAL

RESERVA NATURAL INTEGRAL: Extensió petita. De grau de protecció alt. D’Interès científic

RESERVA NATURAL PARCIAL: Idèntic al anterior depenent dels recursos

PARC NATURAL: D’extensió gran. D’Interès natural. De grau de protecció que oscil·la entre mig i baix. D’aprofitament ordenat dels recursos

PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural): Una espècie de figura de cara a la galeria que fins la actualitat personalment no se per que serveix. Al menys les zones PEIN que tenim al Moianès.

XARXA NATURA 2000 : Davant el passotisme de moltes nacions i estats neix aquet projecte de la Unió Europea constituït amb la aprovació de diverses directives per la contribució a garantir la biodiversitat de la Unió.

Per dissenyar la Xarxa Natura 2000 se’n deriven:

LIC ( Lloc d’interès comunitari)

ZEC (Zona Especial de Conservació)

ZEPA (Zona Especial de Protecció de certes espècies d’Aus)

Fluvial

Al meu entendre hi ha i ha hagut, per part de molts politics dels que han governat i governen, poca sensibilització o han estat supeditats a certs interessos que els han mantingut condicionats que lluny de governar, el qual ,molts cops suposa prendre mides impopulars no han set suficientment valents en la creació d'una eficaç normativa general i s'han anat posant pedaços sistema campi qui pugui i això ha comportat un excés de figures i nomenclatures las quals, penso, s’han creat per intentar complimentar a tots els gustos i interessos constituint una espècie de “café para todos” que mes aviat penso jo que si assembla a una olla de grills que la eficàcia i la gestió real de la majoria d’elles per les quals han set creades. En definitiva que algunes d’aquestes figures les quals ocupen la majoria del territori, serveixen nomes d’aparador. I les zones PEIN a on estan englobades las del Moianès son unes d’aquestes.

El PEIN (Pla d’Espais d’interès Natural) dels quals al Moianès hi ha cinc àrees petites i aïllades. (Per mes informació vegeu www.joseplainez.org/ espais d’interès natural) Últimament , de moment sobre el paper i amb el nou Pla Urbanístic de la Catalunya Central, sembla que aquestes àrees seran connectades i ampliades.

Però personalment continuo sen escèptic tenint en compte que en la majoria dels programes electorals dels partits que governen els municipis trobo a faltar projectes seriosos, efectius i engrescadors en els quals i predomina el folklore mentre que la protecció del territori queda en el darrer terme i a base d’arranjar algun camí. Trobo a faltar un veritable pla de protecció d’una determinada zona o punts a on sense renunciar el desenvolupament del territori aquells tinguin el futur garantit. Mes al contrari es un tema que es passa de puntetes “ja ho solucionarà un altre” i aquell tros de terreny que encara conserva la seva identitat es va degradant. Es la sensació que vaig apercebin del Moianès quan miro vint anys enrere.

Ens hem de refiar de iniciatives que provenen de la constitució de plataformes proteccionistes que quasi sempre son dirigides per sota ma per certs interessos partidistes radicals. En definitiva que es un peix que es mossega la cua sense cap solució.

Per un altra banda certes agrupacions amb historia i que els seus dirigents estan constituïts per gent professional i intel·lectual han caigut també en el parany del partidisme i lluny d'aglutinar gent de totes les ideologies però amb les mateixes inquietuds sobre la protecció del territori es transformen en guetos obsolets i negatius en el qual es practica el "estàs amb mi o estàs contra mi".I es que en el fons molts d'aquets dirigents, que generalment es mouen amagats a la ombra, la seva pretensió i objectius es la de aconseguir la cadira

Tornant al tema, les zones PEIN, quan es van qualificar, ho van ser d’acord amb les següents normes:

  1. Normes de Característiques especials
  2. Normes generals obligades d’aplicació, con ho son el Regiment Urbanístic i la Regulació d’usos i activitats.
  3. Normes particulars: Directrius sobre el planejament urbanístic. Prohibicions de determinades obres o infraestructures. Protecció d’aigües superficials i subterrànies. Protecció de zones humides.
  4. Protecció de la Flora i la Fauna.

La situació actual de les zones PEIN de Catalunya segons una avaluació elaborada per una comissió de la Institució Catalana d’Història Natural “ EL PEIN 10anys després: balanç i perspectives” va arribar a les següents conclusions en les que per suposat podem incloure sense cap dubte a les zones d’interès natural del Moianès.

  • Mals resultats per la pressió antròpica
  • Cap mena de gestió ja que la establerta es obsoleta
  • No hi ha cap mena de coordinació entre les administracions relacionada amb la seva gestió
  • Manca total de recursos
  • Manca de programació d’actuacions
  • No hi ha cap MENA d’avaluació de resultats
  • No s’apliquen instruments disciplinaris per actuacions incorrectes en els espais protegits.

Aquesta deixadesa i irresponsabilitat per part dels dirigents, generalitzada a tot el País i el Estat comporta una pressió per part dels estaments internacionals forçant la aprovació de la Llei 12/2006 amb la declaració com a zones de especials conservació (ZEC) i las de protecció especials per certes espècies d’ocells ( ZEPA) que es deriven de l’aplicació de la Xarxa NATURA 2000 obligats per la Unió Europea.

Això ha originat que per exemple el Canal de La Segarra/ Les Garrigues hagi esdevingut un problema social, econòmic i polític de grans dimensions que no entén ningú i que ara s’ha de solucionar seguin les normatives dels de fora, a base de pegots, sancions i negociacions, que paguen las conseqüències la pagesia de la zona un cop s’han gastat els cales per millorar las condicions de la explotació de les seves terres. Això ens demostra una manca de planificació, descoordinació i de consens per part dels governants i politics i per un altra banda la manca d’informació sobre el tema crea un recel a la població civil que res beneficia al que en realitat suposa la protecció del territori i de quina manera s’ha de fer.

Referencies utilitzades

Roger Arquimbau i Cano, Universitat de Vic Gestió d’espais naturals.

Forman, R. (1995), Some general principles of landscape and regional ecology.

Landscape Ecology, 10 (3).Altres conceptes interessants. Població mínima viable(PMV)

Mallarach , J M. (1999), Criteris i mètodes d’avaluació del patrimoni natural.
Quaderns de Medi Ambient, 2 (Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient).Què hem de protegir?]
Noss, R. i Cooperrider, A. (1994), Saving nature's legacy: protecting and restoring biodiversity.
Washington, D.C. Island Press. Altres conceptes interessants. Població mínima viable (PMV)]
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN).(1980), Estratègia Mundial per a la Conservació: La Conservació dels recursos vius per a un desenvolupament sostingut
Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Com hem de protegir?