Granota Verda (Pelophilax perezi)No hi ha dubte que la vida en el aigua va ser la predecessora de la vida a la terra ferma i que molts grups d’animals van passar d’un element al altre obligats per diferents factors. La fugida del seu medi ambient original i la supervivència en un hàbitat desconegut foren provocats per elements que avui son encara font d’especulacions suposadament relacionades amb una superpoblació i en general amb unes condicions físiques desfavorables.

Els animals que disposaven d’una major capacitat de adaptació al nou ambient, es a dir, que tenien òrgans fàcilment modificables, son els que assolaren conquistar el hàbitat terrestre. Molt mes favorables quan mes a prop estigueren del medi aquàtic.

Els amfibis es troben encara en una fase primària d’evolució en el pas de animals aquàtics a terrestres ja que la fase de reproducció i la del creixement depenen totalment del medi aquàtic. Així dons al Moianès las poblacions de AMFIBIS depenen totalment de la salut de les rieres, torrents, basses, tolls i el entorn de elles. La seva dependència als dos medis (aquàtic i terrestre) fan que qualsevol alteració d’aquets medis els facin vulnerables a la supervivència.

Els amfibis dons necessiten del medi aquàtic per reproduir-se. Quan es la època reproductiva tots els individus adults solen acudir a un mitjà aquàtic - bassa, toll, llac, torrent, riera.... etc per aparellar-se i pondre els ous dins del aigua, o com las salamandres que pareixen cries quasi semblants com les adultes amb la diferencia que passen la fase de creixement dins del aigua on respiren per brànquies. Dels ous dels amfibis ovípars surten unes larves, comunament denominats CAP GROSSOS, sobre tot els de les granotes i gripaus dons estan desproveïts de potes les quals els hi creixen mes tard. Les larves de les salamandres i tritons son semblants als adults però els seu sistema respiratori es branquial. Durant aquesta fase, tant uns com els altres, tenen una vida totalment aquàtica, es a dir, no poden viure fora de ella. Amb el temps van sofrint una metamorfosi que els transforma de larves a adults. Als cap grossos de les granotes i gripaus els hi surten les potes, els hi desapareix la cua i tan aquets com els de les salamandres i tritons adopten el sistema respiratori pulmonar per el branquial. A partir d’aquí unes especies s’han adaptat a viure com adultes en el entorn aquàtic com per exemple la Granota Verda, mentre que d’altres especies s’han adaptat a medis allunyats de ell, com els Gripaus, las Reinetes, les Salamandres i el Tritó verd, però sempre solen habitar en medis ombrius, humits i frescos. Per mantenir aquet ambient que els es vital, de dia es refugien en forats, sota les pedres, sota les fulles y els seus hàbits per buscar els aliments son crepusculars, nocturns i de matinada. Com que no poden regular la temperatura corporal se sol trobar-los a primera hora del matí o qualsevol hora dels dies que no son extremadament calorosos prenen el sol damunt d’una pedra, en mig d’un camí o damunt d’una fulla.

La dieta dels amfibis adults es carnívora, es a dir, a base d’invertebrats en general, com llambri-us, cargols, bavoses, arnes, mosquits, mosques, llagostos i insectes en general. Quan estan en la fase larvària, unes especies mengen algues i carronyes i d’altres ja son carnívors des de el principi. Aquesta característica i els hàbits de cada espècie d’amfibi que habita al Moianès l’anirem ampliant en lo successiu a aquesta pàgina del CATÀLEG ACTUALITZAT

El medi de defensa dels amfibis varia segons les especies i que en unes consisteix en amagar-se a la sorra i al fang o amb la immobilitat i el camuflatge o saltant de forma desordenada i expulsant aigua per la cloaca de forma que desorienten al seu provable depredador. D’altres tenen unes glàndules a la pell que segreguen una substancia llefiscosa que les fan difícils de caçar o que segreguen un verí que pot resultar mes o menys tòxic. Altres es fan el mort o s’inflen augmentant considerablement el volum del seu cos com a mida intimidadora.