mosaic ornit

Les aus

Els fringíl·lids, una forma de bec per cada especialització

Els Fringíl·lids son ocells que en general tenen una dieta alimentaria granívora. Han adquirit l'habilitat de menjar grans i llavors obtingudes directament de les espigues i baines que pelen amb el seu bec. Característica que posseeixen totes les espècies del grup gracies a l'anatomia del seu bec.. Per aquesta raó tenen aquet apèndix generalment de forma roma, cònica, llarga o creuada, segons el tipus de llavors de la seva dieta a la que estan especialitzats "Una forma de bec per cada necessitat". Això ve ajudat per un crani fort, grans músculs maxil·lars, el pap amb mes capacitat i un potent pedrer.

Llegeix més: Els fringíl·lids, una forma de bec per cada especialització

Les aus del Moianès

El Moianès es una combinació de biòtop a on hi conviuen la pressió humana típica dels indrets habitats, les activitats tradicionals del mon rural i els espais naturals encara, de moment, bastant ben conservats. La dominància de molta extensió de boscos, amb alguns indrets en llocs apartats bastant intactes , alguns prats naturals, la ramaderia extensiva, la explotació forestal, junt amb els camps de conreu , les masies amb les seves quintanes, la caça abusiva, més la pressió humana abans citats, son factors determinants que condicionen la estabilitat i riquesa de la ornitofauna al Moianès. Això fa que hagin bastants especies incapaces de viure lluny del Home (antropòfiles) i especies, cada cop menys nombroses, molt sensibles a les alteracions produïdes per la seva presencia i les seves activitats, les quals requereixen indrets solitaris ( antropòfobes) per mantenir el seu cicle biològic.

La Ornitofauna Catalana pertany a la regió Paleàrtica i junt amb altres indrets del Sud d'Europa i Nord d'Africa constitueix la subregio Mediterrània. La característica climatològica de la Mediterrània durant la tardor, la qual es mes plujosa i amb temperatures suaus faciliten la floració i fructificació de moltes plantes. Això junt amb un hivern generalment sense unes temperatures negatives extremes, constitueixen una abundància d’aliment i un confort que afavoreix el acolliment de moltes aus i ocells del Centre i Nord d'Europa. Es per això que hi ha mes abundància i varietat d'aus i ocells per aquets mesos que al estiu i la primavera.

Al Moianès tot i tenint en conte que la climatologia te certes influencies continentals succeeix idènticament el mateix, a excepció d’algunes espècies mes sensibles que prefereixen la climatologia mes temperada del Sud del País.

La concentració en quantitat, d’aus al Moianès no es ni molt menys com podria ser la que hi ha en uns aiguamolls, en un delta o a les costes marines. Fen una volta per el camp, una persona no versada en el tema no arriba a distingir maces varietats d’ocells donats dels que solen viure mes a prop nostre o las que es deixen veure mes fàcilment. I es que els ocells de bosc son mes discrets per ser observats i això requereix una metodologia i paciència.

N’obsta’n, entre les que hi son tot el any, las que venen a la tardor per passar el hivern, i les que venen a la primavera per criar i passar part o tot el estiu, quasi un centenar i mig d’espècies, poblen els boscos, prats, conreus , vil·les i pobles de la comarca. Es la ornitofauna de muntanya mitja i rural. La absència de grans cingleres i barrancs fa que algunes especies típiques d’aquets habitats, com les gran rapinyaires i voltors, siguin nomes de pas per el cel del Moianès però en canvi podem gaudir de quasi totes les especies típiques dels prats, camps i boscos.

La manca de rius amb ser-te envergadura fa que aus típiques de les ribes siguin poc abundants, però hi son. La construcció de preses o tolls naturals com, entre d’altres, la de Castellcir, de Granera, La Tosca o del Parc del Moli Nou a Moià fan que aquets paratges siguin l’atracció d’aus de ribera i punt de parada de migratòries que solen travessar el cel de la comarca i d’altres especies que al disposar d’aquets indrets els atrauen o els han colonitzat tímidament tan sigui per niar com per passar el hivern. El Ànec Coll Verd, la Polla d’aigua, el Bernat Pescaire, el Corb Marí i d’altres especies d'aus aquàtiques i de ribera son uns clars exemples.

Als boscos del Moianès i viuen pràcticament totes les aus i ocells que son típiques d’aquet medi, exceptuant les que estan adaptades a l’alta muntanya o als boscos d’avets,. N’obsta’n cal destacar la presencia molt restringida del Pigot Negre, una joia faunística dels Pirineus que te tendències expansives cap a les comarques properes del sud.

No tots els ocells i aus que crien duran la primavera i al estiu al Moianès, que a mes son migratoris, es a dir que abans de que arribi el hivern deixen les nostres conrades per anar a altres llocs climatològicament mes benignes, es moririen de fam si es quedessin a la comarca.

Molts d’ells , amb la oferta d’aliments existent durant el hivern , potser podrien estar-ne mes temps o qui sap si per sempre.

Aquest impuls instintiu de migració hauríem de buscar-lo en la necessitat de canviar de lloc , un atavisme que es remunta al període glacial i post glacial que ha set heretat de generació en generació.

Aquest comportament migratori es desenvolupa amb una època determinada del any per obra de una hormona.

Les perdius, els raspinells, els pardals, els gaig, les cornelles, la major part de picots i d’altres especies nascudes al Moianès es mantenen durant tot el hivern a la comarca. Son AUS SEDENTÀRIES. En canvi las AUS DE PAS es desplacen en trajectes relativament curts; sovint en direccions totalment diferents. Es el cas de les Mallerengues, Passerells, Caderneres, Pinsans, Lluers, Gratapalles etc. Que fora de la època de cria es congreguen en grans estols i s’escampen per tota la regió

En el cas de les AUS PARCIALMENT MIGRATÒRIES com els aligots, els xoriguers, les merles, els pap roig, els cargolets ........ pot succeir que alguns membres de la mateixa família emigrin, mentre que la resta es queda a les proximitats del area de cria. Aquest fenomen, els especialistes, el consideren una predisposició innata que probablement no acusen les influencies del clima , de la alimentació ni tampoc altres factors externs. Els seus congèneres tenen la febre viatgera: son AUS MIGRATÒRIES DE CURT RECORREGUT que solament arriben a zones de clima mes benigne Pertanyen a aquest grup els tudons, torts, cueretes, aloses, estornells, cotxes, Quan la tardor es benigne solen retardar la seva marxa considerablement; si el hivern s’allarga retarden la tornada.

Ocells nascuts al Moianès passant el hivern a la Plana del Bages o al Sud del País I ocells de la mateixa espècie nats als Pirineus i a Centre Europa el passen al Moianès.

En canvi es pot predir exactament segons la latitud del país, la anada i la tornada de les AUS MIGRATORIES DE GRAN RECORREGUT. La major part d’elles tenen les seves casernes d’hivern al lloc mes profund d’África i no tornen fins meitat de Març, Abril o principis de Maig, per abandonar les nostres contrades a meitat de Juliol, Agost i Setembre, Aquest grup pertanyen les orenetes, els falciots, abellerols, tortura comú, els capsigranys, papamosques, cucuts, àguiles marcenques, les bosquetes, els còlits, els rossinyols.... etc

A.Schulze, L. Arias de la Estepa, J.Potti, J.Grandal. C.M. Herrera, Dr.Snow -Universidad Oxford,Josep Lainez.