Fringíl·lids

Els Fringíl·lids son ocells que pertanyen al Ordre dels Passeriformes. De mida generalment mitjana o petita amb un plomatge llis i algunes espècies amb coloracions llampants . Els Fringíl·lids son, sense cap dubta, els ocells mes coneguts en el àmbit popular, donat que la majoria de ells pertanyen als denominats en llenguatge col·loquial com a "Ocells Cantaires". Nom apropiat que be donat per els seus dots característics d'emetre un cant melodiós i notable. Aquet dot els ha portat a sofrir molt la pressió del homa per ser caçats i engabiats per gaudir-ne del seu cant . A aquesta família pertany el Canari (Serinus canaria) que es propi d'algunes de les Illes Canàries, les Azores i Madeira, espècie originaria del canari domèstic actual en les seves varietats de colors i formes i a on encara es troben individus en estat silvestre. Es va prohibir la seva caça per que de no haver-ho fet era una espècie condemnada a desaparèixer com a au silvestre autòctona d'aquestes Illes. Veure ELS OCELLAIRES DEL MOIANÈS

Las espècies europees de fringíl·lids que visiten al hivern o crien a la primavera al Moianès podem considerar que estan en una situació no preocupant tot i tenint en compta que a mitjans del segle passat algunes d'elles van arribar a mínims alarmants degut a les captures massives i això va provocar que s'establís per part de les administracions una regulació i prohibició molt severa de les seva caça. N' obstant tot i tenint en compte la regeneració de les seves poblacions, en els últims deu anys han anat sofrint un declivi per que per una banda continuen sen víctimes del furtius i son una font de transacció en el mercat negre, i per l'altre, sobre tot, per la transformació del medi natural i la destrucció dels seus hàbitats.

Els fringíl·lids son ocells que es troben a quasi totes les latituds i longituds. Les espècies comunes al nostre país pertanyen a les Paleàrtiques. Les europees tenen la seva àrea de cria pràcticament per tot el continent. Els que ho fan al Nord o al Centre, durant la tardor, emigren per passar el hivern a les zones del Sud o Nord del Àfrica formant extensos estols generalment del mateix sexe.. També hi han individus que tot i tenint en conte que son de la mateixa espècie nomes efectuen migracions parcials. Per exemple els que han nascut al Moianès també es congreguen en estols i fan migracions parcials cap al sud del país o a les zones baixes pròximes mes temperades.

Al Moianès son molt comuns el Pinsà Comú(Fringila coelebs) , la Cadernera (Carduelis carduelis), el Verdum (Carduelis chloris) i el Passerell (Carduelis cannavina) en que a demés dels que nien i han nascut a la comarca al hivern s'hi afegeixen els que venen del nord i centre d'Europa. Menys abundants com a sedentaris a la comarca o son el Trencapinyes (Loxia curvirrostra) i el Borroner o Canonge(Pyrrhula phyrrhula), d'aquets , els individus que crien a la zona ho fan en llocs molt determinats. També hi ha alguna parella de Durbec (Coccothraustes coccothraustes )que nien al territori però donada la poca quantitat, com veurem mes avall en el apartat corresponent d'aquesta espècie, tampoc es un ocell que el podem considerar comú. Altres Fringíl·lids com el Lluer(Carduelis spinus) , el Pinsà Mec (Fringila montifringila) i la Llucareta (Serinus citrinella) no son comuns a la comarca, primer per que, salvant excepcions, no solen criar a la zona i per que segons l'anyada en el lloc de niada i la climatologia del hivern fan incursions alternatives mes o menys massives. Aquestes últimes espècies les hem de considerar exclusivament espècies visitants hivernals irregulars.

Durant l'època de la cria junt amb la seva parella, es tornen solitaris i molt territorials . Un altre característica comú al Fringíl·lids es que fan els nius en forma de cassoleta situat a la creuera o en mig de les branques dels arbres, arbusts o segons l'espècie, als arbres fruiters. Els mascles tenen el color del plomatge mes intens i son els que desenvolupen un cant mes potent i variat. Es una estratègia natural que actua de atraient a les femelles duran l'època d'aparellament o per marcar el territori als seus congèneres, al mateix temps que serveix per distreure als provables depredadors a favor de les femelles que estan covant els ous al seu niu o protegint els pollets. Aquestes, per passar desapercebudes, tenen el color del plomatge mes discret amb tons suaus i mimètics.

En aquesta època la seva dieta alimentaria es bàsicament insectívora per el que son molt útils a la agricultura. N'obsta'n el us i abús dels plaguicides , sobre tot a les especies que nien als medis agrícoles, han ocasionat que les closques dels ous siguin mes febles o que alguns individus es tornin estèrils i això fa que en moltes anyades les cries vagin minvant.