European Goldfinch on Spear ThistleLa Cadernera a demès d’emetre un cant mol peculiar i melodiós es potser el ocell mes bonic de la nostra ornitofauna. Aquet fet va provocar que a mitjans del segle passat la seva població arribes a mínims molt alarmants degut a las captures intensives que patien per ser venudes com a ocells de gàbia. Aquesta causa va originar intenses campanyes per part dels diferents estament governamentals d'alguns països, sobre tot del Nord i del centre d'Europa.

Tot i tenint en compte que la seva població es va regenerar, actualment i en referència a uns deu anys en sa la seva estabilitat ens mostra una moderada disminució.

El seu plomatge compost per llampants colors li dona un caire d’ocell exòtic. En el nostre païs la cadernera prefereix les zones mes baixes i temperades n’obsta’n al Moianès es molt comú durant tot el any. Mes abundant durant la tardor i el hivern quan arriben els individus que provenen dels països del Nord i Centre d’Europa. A les hores es freqüent observar estols amb una quantitat considerable d’individus amb la seva característica comú de veure tota una munio d’ales de color grog. Aquesta característica , segons els etòlegs experts, els hi serveix per defensar-se dels seus depredadors alats com els esparvers dons tanta ala groga junta els desorienta suficient per que puguin escapar.

El hàbitat de les Caderneres es molt variat, se la pot trobar als llindars dels conreus, dels camins i del bosc , en camps sense conrear, a les brolles i zones a on abunden els cardots i altres herbàcies els quals les seves llavors constitueix las seva dieta bàsica.

Duran el període de la cria el seu caràcter gregari que mostra la resta del any es transforma en territorial i es torna mes individual. Les Caderneres solen fer el niu en arbres a considerable alçada. A les hores es habitual observar els mascles a dalt del cim dels arbres propers emeten els seu cant melodiós i característic.

La dieta de la Cadernera, tal com ja hem especificat , la majoria del any esta basada amb les llavors de les plantes de la família de Asteràcies a la que pertanyen els cardots, Pixallits........ es a dir plantes d’inflorescències compostes a on la cadernera pot obtenir les seves llavor gràcies a la forma llarga i punxeguda del seu bec. Durant l'època de la reproducció en la que coincideix també que aquestes llavors i fruits son escasses, la seva dieta es torna bàsicament en insectívora per que es mes rica en proteïnes per afavorir el creixement dels seus pollets.

La seva caça està reglada i la tinença està prohibida exceptuant per participar en concursos de cant.

Durant el hivern es provable d’atraure caderneres a les menjadores de jardí. Sembla ser que prefereixen las de tipus cilíndric. Es poden omplir de grans de gira-sol, llavors de cardot, negret, sorgo, panís, escaiola , nous picades. El paniset en espigues també es un bon atractiu.

Poden niar en jardins que tinguin alguna espècie d'arbres amb fullatge espès.