Hirundínids

Les ORENETES i el FALCIOTS junt amb els pardals son dels ocells mes antropògens, cosmopolites i a la vegada rurals. El sentit de emigrar a milers de quilòmetres per passar el hivern i el seu retorn per la primavera, mes un comportament marcat per la fidelitat al lloc de nidificació, al seu niu, a la seva parella fan que formin part com a musses de molts poemes i protagonistes de moltes llegendes i de molts costumaris populars. La seva arribada fa que siguin considerades com el anunci del bon temps.

La evolució d’aquestes famílies d’ocells els anat dissenyant de tal forma que les seves característiques morfològiques son adaptades a passar la major part de la seva vida volant. Això te molt a veure també amb el tipus d’alimentació la qual consisteix exclusivament amb insectes caçats al vol . Es per això que la forma del seu cos es totalment aerodinàmica adaptada a assolir grans velocitats i fer les cabrioles àrees necessàries per aconseguir el aliment i per escapar dels seus depredadors. El seu bec es enormement gran, el suficient per que nomes obrint la boca els faciliti caçar al vol els insectes que formen la seva dieta i veure aigua sense necessitat de parar-se. El seu organisme i metabolisme esta adaptat a resistir moltes hores de vol, cobrir grans distancies sense necessitat de descansar.

Per la majoria de no versats en el tema es podria considerar a las orenetes i falciots como a membres o especies de la mateixa família, però científicament no es així. Unes pertanyen als HIRUNDÍNIDS i els altres als APÒDIDS. Ambdós famílies tenen el aspecte molt semblant però els científics van considerar oportú agrupar-les en famílies diferents. El nom d’apòdid vol dir "sense potes" i es que els falciots com que es passen "tota la vida" volant, ja que nomes s’aturen per criar, les tenen molt petites, les quals no las fan servir per caminar, nomes que per agafar-se a les arestes dels murs, parets i roques a on crien. Un falciot si cau a terra els seus tarsos no tenen prou força per impulsar-los cap a munt i per lo tan no poden aixecar el vol . Per això les seves ungles son molt romes i els dits molt prènsils. En canvi las potes dels Hirundínids son aptes per caminar per terra com per aturar-se a qualsevol fil o branca.

Ambdós famílies estan representades al Moianès, per part dels Hirundínids la ja prou coneguda Oreneta Vulgar, també hi cria la Oreneta de Cua Blanca i en llocs excepcionals, el Roquerol. Com a representants dels Apòdids tenim el Falciot Negre i el Ballester. Com a visitant esporàdic durant la emigració el Falciot Pàl·lid