rossinyol 2Vers els seus congèneres competidors de la espècie els ocells marquen el límit del seu territori de varies maneres: Uns ho fan exhibint el color del plomatge, d’altres amb la potència del seu cant . El ROSSINYOL posseeix un color de plomatge molt discret, en canvi emet uns cants summament potents i melodiosos, des de una perxa molt amagada en els matolls que constitueixen el seu hàbitat preferit, tant durant el dia com a la nit. Això junt amb que no s’aventura a parar-se en les branques obertes fan del ROSSINYOL un ocell molt audible però poc visible. Suficient per que els seus contrincants desisteixin. Es considerat un dels millors canors d'Europa .

Ocell estrictament primaveral que ve al Moianès en aquesta estació per criar. Sol arribar en el mes d’abril i comença a emigrar de nou en el mes d'Agost a Àfrica per passar el hivern.

El seu hàbitat predilecte i a on instal·la el niu es la vegetació baixa i espessa dels esbarzers, brulls, canyars i matollars dels boscos i de les zones mes tranquils dels grans jardins.

La seva dieta es quasi totalment insectívora afegint llambrics, aranyes, d’altres invertebrats i algunes baies silvestres que tot això aconsegueix de la part baixa dels matolls o a sota de les fulles seques del subsòl .

Per aconseguir que un ROSSINYOL s’instal·li en el jardí, aquet ha de ser molt gran, tranquil i a on hagin matolls lo suficientment atapeïts. Donades el tipus de la seva dieta i les seves costums esquives no es un ocell que acudeixi a les menjadores artificials. Així es que només podem gaudir del seu melodiós cant.