tord comuEl TORD COMÚ es diferencia de la GRIVA per la seva mida, quelcom mes petita, el plomatge del dors i les ales mes rogenc i el pigat del seu pit en lloc de ser rodons te la forma de sageta. Per un altre banda quan està parat al terra no presenta la postura tibada de la seva parenta.

La seva zona de cria esta limitada a la part septentrional de la península i en la totalitat de Europa fins el països escandinaus. Encara que no es molt abundant, cria en la comarca del Moianès a on passa desapercebut ja que el seu hàbitat preferit es el bosc. En canvi al hivern els seus congèneres europeus, sobre tot quan son molt crus, emigren massivament i venen a passar-lo a la nostra zona i al sud del país i del continent.

Es un ocell bon cantaire però que molts cops et pot despistar per identificar-lo per que es un gran imitador de cants d’altres ocells

El TORD COMÚ s’alimenta freqüentment sobre els prats, els espais oberts, entre la fullaraca de terra dels sotabosc a on busca llambrics, llimacs, insectes, fruits madurs que han caigut, baies i llavors. Li agraden els fruits del TEIX saben triar els que no son venenosos. Les cireres, les quals, es mengen la carn deixant el pinyol enganxat amb la tija. Es un afeccionat a menjar cargols amb una particularitat que els diferencia del seus parents: els agafa amb el bec per la boca de la closca i els estampeix a una pedra per trencar-la i poder menjar-se la molla. Així dons trobar al bosc closques de cargols trencades al costat d’una pedra es signe inequívoc de la presencia del TORD COMÚ.

Els individus que s'estableixen a la comarca com a sedentaris, salvant excepcions, rarament freqüenten les zones antropògenes. Màxim pòden acudir als grans jardins o parcs propers als boscos. No es dons un ocell que acudeixi amb freqüència a les menjadores de jardí. Al hivern pot ser un comensal ocasional si posem a la seva disposició restes de la cuina, pa, trossos de poma, panses, groselles i la pasta per insectívors.